"La consciencia disposa de dues maneres de representar-se al món. L una, directa, a traves de la qual la cosa mateixa sembla que es presenta a l esperit, com en el cas de la percepció o de la simple sensació. L altra, indirecta, quan, per la raó que sigui, la cosa no pot presentar-se Óen carn i os" a la sensibilitat. [,] Entre aquests casos de consciencia indirecta, l objecte es representa a la sensibilitat mitjançant una imatge." Així s obre La imaginació simbolica, el volum en que Gilbert Durand aprofundeix en els problemes interpretatius del símbol i observa el proces d exclusió a que el pensament cientista occidental l ha sotmes. L obra es detura, tambe, en l ambigüitat fonamental que el símbol presenta: no nomes pel doble sentit que revesteix l un, concret, propi; l altre, al·lusiu, figurat, sinó tambe perque, en classificar-los, els símbols ens revelen els "regims" antagonics i, tanmateix, complementaris amb els quals s endrecen les imatges. L essencia dialectica del símbol es manifesta en molts plans, i Durand els examina en diàleg amb Freud, Jung, Cassirer, Corbin, Eliade, Bachelard, Levi-Strauss i altres, per concloure que el símbol es desplega al llarg del progres de la cultura humana. La seva recerca i coherencia intel·lectual va fer cada vegada mes patent les co