La tardor barcelonina

(Barcelona, 1882-Martorell, 1962) és un filòsof, escriptor, crític d’art i humorista de la Barcelona de principis de segle xx. Autor d’un sistema filosòfic original, que va anomenar Pantologia —ciència del tot—, va ser també un personatge apassionat per l’amor i convençut de l’existència del Destí. El seu ideal era fer convergir l’amor i la filosofia, la matèria i l’esperit.