L'histoire de Lol Valérie Stein commence au moment précis où les dernières venues franchissent la porte de la salle de bal du casino municipal de T. Beach. Elle se poursuit jusqu'à l'aurore qui trouve Lol V. Stein profondément changée. Une fois le bal terminé, la nuit finie, une fois rassurés les proches de Lol V. Stein sur son état, cette histoire s'éteint, sommeille, semblerait-il durant dix ans. Lol Stein se marie, quitte sa ville natale, S. Tahla, a des enfants, paraît confiante dans le déroulement de sa vie et se montre heureuse, gaie. Après la période de dix ans la séparant maintenant de la nuit du bal, Lol V. Stein revient habiter à S. Tahla où une situation est offerte à son mari. Elle y retrouve une amie d'enfance qu'elle avait oubliée, Tatiana Karl, celle qui tout au long de la nuit du bal de T. Beach était restée auprès d'elle, ce qu'elle avait également oublié. L'histoire de Lol V. Stein reprend alors pour durer quelques semaines.
Ficha técnica
Editorial: Gallimard
ISBN: 9782070368105
Idioma: Francés
Número de páginas: 190
Encuadernación: Tapa blanda bolsillo
Fecha de lanzamiento: 01/01/1976
Año de edición: 1976
Plaza de edición: Francia
Colección:
Folio (Gallimard)
Folio (Gallimard)
Número: 810
Alto: 2.2 cm
Ancho: 2.7 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Marguerite Duras
Nascuda el 1914 a prop de Saigon (Cochinchina), filla d'una mare mestra i un pare professor de matemàtiques, Marguerite Donnadieu va ser novel·lista, guionista i directora de cinema francesa, autora de L'amant o La vida material. Es va establir definitivament a França el 1932, on va publicar la seva primera novel·la (Les Impudents), sota el pseudònim de Marguerite Duras, el 1943. Les experiències que va viure amb la seva mare a Indoxina la van inspirar per escriure la novel·la Un dic contra el Pacífic, amb la qual es va donar a conèixer per al gran públic el 1950. Durant la Segona Guerra Mundial, va col·laborar a París amb la Resistència, per la qual cosa va ser deportada a Alemanya. Va ser resistent durant la Segona Guerra Mundial, comunista fins al 1950, i va participar activament en el Maig del 68. Va desenvolupar una intensa activitat en els camps del periodisme, la novel·la, el teatre i el cinema, i va escriure i dirigir diverses pel·lícules i obres teatrals. Va escriure el guió de la cèlebre pel·lícula Hiroshima, mon amour (1958), dirigida per Alain Resnais. Va morir el 3 de març de 1996 a París. Inicialment propera a la línia existencialista de Jean-Paul Sartre i Albert Camus, després es va acostar als postulats del «nouveau roman» d'Alain Robbe-Grillet, tot i que les seves novel·les no es limiten mai al mer experimentalisme, sinó que deixen entreveure un alè intensament personal i viscut.