Lo somni de Bernat Metge, escrit entre 1398 i 1399, manté la frescor i l’amenitat dels grans clàssics de tots els temps; presidit per l’autor en funció de protagonista, s’articula en quatre diàlegs sobre temes que van de la immortalitat de l’ànima a la frivolitat de la moda en la indumentària masculina. La veritat oficial, única i obligatòria, de les acaballes del segle xiv hi conviu hàbilment amb les opinions personals de l’autor, no sempre precisament ortodoxes.Lola Badia, catedràtica de filologia catalana de la Universitat de Girona, fa vint anys que publica sobre Bernat Metge i Lo somni. La present edició acosta el text al lector d’avui, a partir d’alteracions mínimes de l’original: a la regularització de la grafia i dels noms propis s’hi han afegit, per agilitar la lectura, algunes esmenes precises a les edicions anteriors, fonamentades en la tradició manuscrita. El glossari resol formes, usos i lèxic desacostumats; els comentaris satisfan curiositats de context.
Ficha técnica
Editorial: Quaderns Crema
ISBN: 9788477272762
Idioma: Catalán
Número de páginas: 272
Tiempo de lectura:
6h 27m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 24/10/1999
Año de edición: 1999
Plaza de edición: Es
Colección:
Minima Minor
Minima Minor
Número: 86
Alto: 18.0 cm
Ancho: 12.0 cm
Peso: 249.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Bernat Metge
Bernat Metge va néixer entre 1348 i 1350 al cor d’una Barcelona de 35.000 habitants. Sovint se l’ha considerat com un dels primers escriptors humanistes catalans, i si bé avui sabem que aquest qualificatiu és inexacte (Metge era encara un autor medieval), el que no ha canviat és la seva consideració com un dels millors prosistes de la nostra litetarura, i com un cim de les nostres lletres. Vinculat a la cort, acusat, perseguit, empresonat (escriu Lo somni des de la presó), i finalment resituït, és un autor que tots coneixem, però que no sempre hem llegit més enllà de Lo somni, la seva obra mestra, però no la única. La carrera d’escriptor de Bernat Metge, professional de la ploma al servei de la Cancelleria reial, és breu però intensa i plena d’aventures intel·lectuals. Metge era un escriptor de natura d’anguila, esmunyedís. Jugava amb foc i no es cremava. No feia servir guants d’amiant, sinó l’enginy, la sàtira, la comicitat i la paradoxa. A la tercera dècada del segle XXI, aquestes aventures intel·lectuals no han perdut vigència: posen en entredit llocs comuns suats, esmussen l’enginy amb la sàtira i la ironia, i permeten gaudir d’una afinada destresa literària i d’un devessall d’agudesa i d’intel·ligència.