Laigua de qualitat és un recurs escàs que requereix una gestió adequada per garantir-ne la sostenibilitat. La gestió racional dels recursos es comença a regular molt recentment de la mà del dret ambiental. En aquest sentit, la gestió del recurs shauria de basar en el principi de precaució per garantir un bon ús, o ús sostenible, que preservi el recurs. També shauria dactuar partint del principi de la utilització de la millor tecnologia disponible, per ser tan eficients com sigui possible a lhora de consumir laigua. La intenció daquest llibre és aprofundir en el marc jurídic actual per estudiar el potencial que ofereix per a lestalvi daigua, inclosos els recents canvis normatius motivats per la crisi econòmica actual. Aquesta anàlisi va més enllà de la regulació dels mecanismes destalvi lligats a ledificació, i aborda la necessitat actual de fer accessibles els recursos hídrics de menor qualitat que laigua potable. Així, doncs, sanalitza amb profunditat quin és marc jurídic per aprofitar les aigües de pluja, aigües subterrànies, aigües regenerades i aigües grises. Finalment, aquest estudi no sha plantejat exclusivament des duna perspectiva jurídica, sinó que, tenint en compte la complexitat i la transversalitat de temes que afecten lestalvi de laigua, així com la formació de lautor, shan tingut en compte altres disciplines científiques amb lobjectiu danalitzar la problemàtica des duna perspectiva holística.