QUE CAL SABER DE CATALUNYA-PER LA CONCORDIA

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 1894-1971). Se'l considera un dels més destacats historiadors de Catalunya. Fou professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (1931-1938) i membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1947). Les seves obres més importants són Història de Catalunya (1934-1935, nova edició ampliada en 1962-1963) i la monumental Historia de España (1952-1959), la primera gran síntesi del passat espanyol que incideix en el paper de la història de la perifèria peninsular. És autor de diverses biografies de Jaume I i de Pere el Gran: Vida de Jaume I el Conqueridor (1958), Vida de Pere el Gran i d'Alfons el Liberal (1963), Els primers temps de Jaume I (1968). Va dirigir l'obra Un segle de vida catalana (1961), que va tenir una gran difusió, Història dels catalans (1961-1970) i Moments crucials de la història de Catalunya, conjuntament amb Jaume Vicens i Vives (1962). Bona part dels millors historiadors catalans dels nostres dies es reclamen deixebles de Soldevila.

Francesc Cambó (Verges, 1876-Buenos Aires, 1947), polítc, advocat i financer, fou un dels màxims dirigents del sector de centredreta del moviment catalanista. Liderà la fundació de la Lliga Regionalista i la del moviment Solidaritat Catalana. Ocupà diversos càrrecs públics: regidor de Barcelona, diputat a les Corts, ministre de Foment i de Finances. Esmerçà una gran part de la seva fortuna en la protecció de la cultura catalana creant la Fundació Bernat Metge, la Fundació Bíblica Catalana, la Fundació Cambó de la Sorbona de París i patrocinant la redacció d'algunes obres fonamentals. Amb el propòsit d'enriquir el fons dels museus catalans, va reunir una important col·lecció de pintura, exposada avui al Museu Nacional d'Art de Catalunya.