(Menàrguens, 1955 - Barcelona, 1980) Poeta, narrador, dramaturg i pintor, mort als vint-i-quatre anys, una de les veus més significatives de la literatura catalana dels anys setanta. Entre d’altres, va rebre alguns dels premis literaris més rellevants com el Vicent Andrés Estellés i el Folch i Torres de narrativa juvenil. En morir sobtadament va deixar un bon gruix d’obra inèdita, en la qual brilla amb llum pròpia el recull de narracions Miracles i espectres (1981). Considerat el seu llibre més reeixit i la clau de volta del seu univers creatiu, és aquí on la seva prosa lírica i plàstica, amarada de folklore i d’escatologia, assoleix la cota més torbadora, irreverent i irònica.