Esta segunda edición, ampliada y actualizada respecto al original de 1992, facilita al lector un completo y ágil recorrido por la posguerra en el País Valenciano, época de represión de la cultura y de la sociedad pero también de resistencia y de resurgimiento, lento aunque constante, de una lengua sometida a cuarentena por la dictadura franquista.Aquesta segona edició, ampliada i actualitzada respecte a l''original de 1992, facilita al lector un complet i àgil recorregut per la postguerra al País Valencià, època de repressió de la cultura i de la societat però també de resistència i de ressorgiment, lent encara que constant, d''una llengua sotmesa a quarantena per la dictadura franquista.Este ensayo clásico sobre la implantación y la represión del franquismo en el País Valenciano, pero también sobre los primeros intentos de normalización y modernización de nuestras letras, ganó en el año siguiente a su primera edición el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Se trata de una aproximación histórica y literaria muy bien documentada sobre el oscuro período de la posguerra. Los escritores y los protagonistas de la reanimación de los años treinta habían sido enmudecidos: el exilio, la prisión, la censura y las ejecuciones son algunas de las formas más conocidas de represión que impuso el Generalísimo. Además, en nuestro país se produce una sutil desviación de la tradición, que el autor designa como un proceso de folklorización. A pesar de estos mecanismos de depuración, pronto aparece toda una serie de intentos de recuperación de nuestra cultura. Si bien la literatura se mueve y se explica en términos de resistencia y clandestinidad, a partir de finales de la década de los cuarenta hay que hacer referencia a un primer movimiento serio en el campo de la infraestructura cultural.Aquest assaig clàssic sobre la implantació i la repressió del franquisme al País Valencià, però també sobre els primers intents de normalització i modernització de les nostres lletres, va guanyar l’any següent de la seua primera edició el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Es tracta d’una aproximació històrica i literària molt ben documentada sobre el fosc període de la postguerra. Els escriptors i els protagonistes de la reanimació dels anys trenta havien estat emmudits: l’exili, la presó, la censura i les execucions són algunes de les formes més conegudes de repressió que va imposar el Generalísimo. A més d’això, al nostre país es produeix una subtil desviació de la tradició, que l’autor designa com un procés de folklorització. Malgrat aquests mecanismes de depuració, aviat apareix tota una sèrie d’intents de represa de la nostra cultura. Si bé la literatura es mou i s’explica en termes de resistència i clandestinitat, a partir del final de la dècada dels quaranta s’ha de fer referència a un primer moviment seriós en el camp de la infraestructura cultural.