La Lea és una nena molt normal. Però just l'endemà que li diguin que tindrà un germanet, li comencen a passar coses molt estranyes. Per exemple, no para de seguir-la un ésser estrany, la Terraska, que li diu que se l'endurà perquè li faci de vestit. I ara! La Lea és una nena, i no pas un vestit! A més, tampoc no la deixen en pau l'Elf-Fred ni l'Elf-Fons, dos follets que tot el dia es barallen i que l'avisen que la Terraska és molt i molt dolenta. Què pot fer, la Lea? Quin embolic!
Ficha técnica
Ilustrador: David Navarro Arenas
Editorial: Cruïlla
ISBN: 9788466141796
Idioma: Catalán
Número de páginas: 96
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 22/09/2016
Año de edición: 2016
Plaza de edición: Es
Colección:
El Barco de Vapor Azul
El Barco de Vapor Azul
Número: 199
Alto: 19.0 cm
Ancho: 12.0 cm
Grueso: 0.8 cm
Peso: 110.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Roser Atmetlla Andreu
Va néixer a Blanes l#any 1963, un hivern de grans nevades. Després, a l#agost, hi va haver grans inundacions. Al cap de quatre o cinc anys va aprendre a llegir. Va ser el primer #i potser el més gran# descobriment de la seva vida. Ha llegit i llegeix molt. Tot el que pot! I sempre li sembla que no és gaire i que no té prou temps. No està d'acord amb la frase: #Una imatge val més que mil paraules#. Mil paraules poden expressar realitats o irrealitats més que complexes! Va començar a escriure als tretze anys: un diari. El que tenen els diaris és que ens agrada poder-los tancar amb un forrellat, però es comencen i no s#acaben. Aquest era diferent, era una llibreta qualsevol i la va acabar. Potser això ja volia dir alguna cosa? Des d'aquell moment no ha deixat d'escriure. Tot i que no va publicar la seva primera novel·la fins als trenta-cinc anys, als divuit ja parlava de ser novel·lista. La feina li ha resultat llarga, tan difícil com divertida... i essencial. Sempre ha dit que, per ser escriptora, no calia publicar. Ara ho sap. I com que sovint feia al revés del que li aconsellaven a casa, al llarg d'aquests anys també ha mirat que l'escriure no li fes perdre el llegir...