ALBERT GARCIA PASQUAL

Cebria Armenter, com tots els valencians, va ser derrotat en la guerra de 1707. Hi va perdre la dona i un fill, la hisenda i una existencia comoda, pero no es va rendir. Els invasors el van considerar un bandoler i van posar preu al seu cap, pero ell ha mantingut una decidida resistencia, tot i saber que aquesta ja es inutil. Ha passat molt de temps, vencedors i vençuts shan fet vells. Ara, pero, algu preten rematar la feina començada a Almansa, valent-se de la persona que Cebria mes estima: la seua filla.

Que és el que tenen en comú la mort, els menjars, la guerra, els records de la infantesa, una estàtua, una llonganissa i el fet d’escriure? Potser res o potser tot. L’autor va jugant amb aquests ingr