Els processos economics i socials de les darreres decades associen nous conjunts de xarxes, fluxos i sinergies que articulen i reorganitzen les ciutats i les seves jerarquies, que modifiquen la seva capacitat fisica i funcional, amb noves dinamiques d'usos i estructures. Aquestes incideixen en el fet que les ciutats del tercer mil·lenni incorporen una gran quantitat de sol a causa de les noves relacions entre el medi natural i la societat. Aquest estudi te com a fi nalitat coneixer les problematiques socials i economiques de les entitats urbanes del territori de l'Ebre, amb la seva heterogeneitat fisica, ja que mante un sistema jerarquic urba capitalitzat per la ciutat de Tortosa, capital historica, juridica i religiosa, pero altres entitats hi van emergint com a noves jerarquies demografi ques i economiques. L'analisi d'aquestes jerarquies urbanes ha de ser una eina per a la realitzacio de les diverses politiques de planificacio, dels agents administratius i socials.
L’acceleració dels ritmes de transformació és l’expressió que millor defineix les característiques del darrer terç del segle XX. Aquest fet ha provocat canvis en tots els ordres —econòmics, socials,