DANILO GUAITOLI

Hi ha un poble on tothom viu feliç i content. La gent treballa nomes unes hores cada dia i despres fa el que vol. Pero tanta felicitat s'acaba de cop: el sabater no ha fet unes sabates vermelles del numero 36 i tot se'n va en orris! A partir d'aqui el poble viura un seguit d'aventures. Viura la por, la pobresa, la dictadura, la revolucio, l'entusiasme, la riquesa, la decepcio, la pobresa de nou i l'esperança, sempre, per construr un mon millor. Aquest es un conte on es parla d'economia, encara que no ho sembli. Un conte d'economia per a totho

La compra d'aire, de trossos de cel amb la finalitat de tenir aire pur, de presumir (ja que no és, en absolut, necessari) i d'especular, per part de les famílies més benestants al principi i més tard de la resta de la poblacio, atrets pel negoci i el credit facils (Tots tenim dret a voler la Lluna, compreu un tros de cel), enriqueix l'ajuntament, els bancs i molts professionals del poble i immigrants. Els diners no s'inverteixen en la investigacio ni en la millora de la tecnologia que proposen alguns emprenedors, sino en parcs d'atraccions faraonics (Parc de les piramides) per atreure el turisme i en mes i mes bastidas de trossos de cel... La cadena d'hipoteques es fa cada vegada mes llarga, tothom s'endeuta mes i mes i, en consequencia, pugen els interessos (ciutadans, ajuntaments i bancs) i es revenen les hipoteques a traves de bons que gestionen intermediaris financers(..) tot fals. Tot de cartro pedra. Pero una vegada s'ha comprat gairebe tot el celcomença el cami invers, es a dir, les vendes dels trossos de cel per falta de feina i, en consequencia, la incapacitat per pagar les hipoteques. Per tant, hi ha mes oferta i menys demanda, amb la qual cosa els preus dels trossos de cel comencen a baixar. Tambe es deixen de concedir prestecs, doncs ja fa molt temps que els bancs estan tambe endeutats i ar...