Enric Balaguer

Els textos que aplega aquest llibre són indagacions, reflexions i comentaris sobre noves realitats en la vida dels nostres dies. De l''extensió de la banalitat i la vulgaritat -en tots els àmbits so

A partir davatars quotidians, comentaris dactualitat, lectures de llibres, apunts de vida quotidiana, petites croniques universitaries... lautor ens ofereix un conjunt de testimonis i de reflexions sobre els temps que vivim. Les anotacions breus, de vegades aforistiques, donen pas a observacions personals, analisis literaries o ideologiques, anotacions paisatgistiques o experiencies despiritualitat budista. Des de la realitat de neorural, lautor ausculta el pas de les estacions i mira amb atencio la vida que es despren de les plantes i dels arbres, mentre que caminar es un exercici benevol que connecta amb les forces creatives i espirituals. En molts moments, aquestes pagines son un al·legat a favor de la terra i, sobretot, una defensa davant de lurbanisme ferotge que lamenaça. Amb una escriptura plastica i sensitiva, i una diccio viva i eloquent, La casa que vull ens obre una finestra, plena de subtileses i perspicacia, al mon dels nostres dies. A partir de avatares cotidianos, comentarios de actualidad, lecturas de libros, apuntes de vida cotidiana, pequeñas cronicas universitarias ... el autor nos ofrece un conjunto de testimonios y de reflexiones sobre los tiempos que vivimos. Las anotaciones breves, a veces aforisticas, dan paso a observaciones personales, analisis literarias o ideologicas, anotaciones paisajisticas o experiencias de espiritualidad budista. Desde la realidad de neorrural, el autor ausculta el paso de las estaciones y mira con atencion la vida que se desprende de las plantas y los arboles, mientras que caminar es un ejercicio benevolo que conecta con las fuerzas creativas y espirituales. En muchos momentos, estas paginas son un alegato a favor de la tierra y, sobre todo, una defensa frente al urbanismo feroz que la amenaza. Con una escritura plastica y sensitiva, y una diccion viva y elocuente, La casa que quiero nos abre una ventana, llena de sutilezas y perspicacia, en el mu

El llibre que el lector té a les mans reflecteix la passió viatgera de Joan Francesc Mira i centra la reflexió en els pobles i les nacions que configuren el vell continent. Una visió personal sobre molts aspectes que van mes enlla de geografies i paisos, fruit no nomes dun gran coneixement cultural, sino tambe dun contacte directe amb cada lloc. El professor Enric Balaguer ha elaborat la introduccio daquestes mirades europees que ens proposa Mira, que son font de plaer i coneixement alhora.

Recopilación de ensayos sobre varios temas relacionados con la cultura contemporánea en el sentido más general, con un fondo que remite al perfil de arquetipos presentes en nuestra sociedad. Destaca el individuo narcisista y hedonista, marca del individualismo de factura mas reciente analizado por Sennett y Lipovestky. La aproximacion a una sensibilidad posmoderna definida por la inestabilidad psicologica y afectiva, por el borrado de referentes solidos, es el trasfondo de una buena parte de las incursiones: el cine de Isabel Coixet, las novelas de Francesc Bodi o Josep Lozano, la obra de Michel Houellebecq, la poesia de Joan Margarit o la mirada critica sobre la creacion de John Berger. Todo ello bajo la inspiracion de Walter Benjamin, de quien el autor reivindica la manera de observar la diversidad de manifestaciones culturales y la atencion a la palabra y la imagen.

En aquest llibre s'analitzen i comenten les relacions de Joan Fuster, com a assagista, amb les arts plastiques i, sobretot, amb la pintura. A partir d'una nova lectura d'El descredit de la realitat (primera ed., 1955), el llibre que mes aviat dona a coneixer la força observadora de l'escriptor, Enric Balaguer s'endinsa en altres molts textos i reflexions de Fuster, que be son aproximacions estetiques a les obres d'alguns artistes (Andreu Alfaro, Manuel Boix, Antoni Miro), o be prenen com a punt de partida per a la creacio literaria del mateix Fuster, llenços, gravats i dibuixos de pintors com ara Joan Ponç, Rafael Armengol, Artur Heras, el mateix Boix, o Arranz-Bravo i Bartolozzi. Els colors i les paraules constitueix una contribucio clara i plena de suggeriments per a coneixer millor un angle de l'obra fusteriana que molt sovint ha quedat relegat davant d'altres mes coneguts i transitats pels lectors i pels critics.

ENRIC BALAGUERContra la modernitat i altres quimeres és un recull de textos sobre diversos aspectes del segle XX que posen en dubte el llegat il·lustrat. Des de la nova percepció de la identitat, passant per fets com l'Holocaust o els desapareguts de les republiques sud-americanes o els canvis al voltant del llenguatge artistic, els textos aqui reunits ofereixen un recorregut per alguns dels punts crucials del segle XX