FRANCESC BONONAD

Publicar l''obra de Francesc Bononad és una arriscada aposta editorial, certament, però alhora és donar a conèixer una literatura exigent, desbordant, trencadora, inquietant que va de la prosa poètic

"El que engegue ara no sé si és poesia, assaig, narrativa, prosa poètica o poema en prosa, que tant és, poesia assagística o assaig amb ritme sense rima, que tant se val; ni tan sols sé si més aviat són cotxes de tracció animal que no vehicles a motor, que tant me fa. Voldria, això sí, que aquells que pugen als meus autos -dissipacions de tot xassís estable-, aprofiten la fricció de les formes i dels continguts per a experimentar una sensació amortidora, dilatòria, la prudent i retentiva reducció de marxes

Potser sigui aquest llibre un autèntic cas d''artefacte literari on l''assaig, la filosofia, la poesia, la fotografia i la narrativa curta formen un volum coherent com ho són les petjades fermes que

Facebook’ és la provatura, l’experiment a què l’autor ha sotmès un material certament sensible i, tal com els agrada esbombar als mitjans de comunicació massius, de rabiosa actualitat. La matèria d’a

Francesc Bononad reinterpreta los cuentos clásicos de reyes y princesas con una historia de humor que nos habla de un rey que era capaz de reír con todas las vocales, salvo la “U”. Como buen cuento d

Francesc Bononad reinterpreta els contes classics de reis i princeses amb una historia d& x02019;humor que ens parla d& x02019;un rei que era capaç de riure amb totes les vocals, llevat de la U. Com a bon conte de tota la vida, es convoquen experts de tot el regne (bufons, humoristes, comediants, bromistes) per aconseguir que el rei rigui amb la U amb tota mena de recursos escatologics.