Joan Corbella Roig és metge psiquiatre. Des de l'any 1973 compagina la seva tasca professional amb la divulgació de temes relacionats amb la medicina i la psiquiatria. Convençut que el rigor científic no és incompatible amb un llenguatge entenedor, ha procurat donar a conèixer la seva professió, desmitificar tòpics i mostrar les malalties psíquiques i els conflictes psicològics com a fenòmens naturals i propis de la condició humana. Ha estat guardonat per l'Organització Mundial de la Salut per les seves intervencions a la ràdio i per l'Acadèmia de les Ciències Mèdiques pel programa de TV3 *No sé què em passa+. Per damunt de la seva activitat literària i divulgativa, es considera un metge que estima la seva professió i l'especialitat a què es dedica.
Recibe novedades de JOAN CORBELLA ROIG directamente en tu email
No cabe duda de que el estímulo que lleva a una pareja a establecer un compromiso mutuo y a iniciar una convivencia es la voluntad de ser feliz. Con frecuencia, el paso del tiempo desbarata esa primera intencion. Responsabilidades, deberes y obligaciones roban protagonismo al objetivo prioritario: la felicidad de vivir y convivir con el ser amado.Este libro reivindica la posibilidad de descubrir, con algo de esfuerzo, nuevos alicientes en la vida de pareja; todos los cuales la justifican mas por el gozo que proporciona que por el compromiso adquirido en el momento de establecerla.Dr. Joan Corbella Roig
Molt sovint utilitzem el terme salut amb facilitat, referint-nos només al benestar físic, sense adonar-nos de lamplitud i la complexitat que aquest terme implica. Estar sa és una condició que abasta molts aspectes, que van molt mes enlla de labsencia de malalties, com conviure amb un mateix i amb els altres de manera satisfactoria, sentir-se comode amb la quotidianitat, coherent amb els valors que es conreen, autonom per desenvolupar la propia personalitat. Tot aixo i una bona quantitat de coses mes equivalen a la percepcio destar be.Tendim a dipositar en les circumstancies alienes a nosaltres mateixos el nostre estat danim, pero cal adonar-se que hem de sentir-nos propietaris de la nostra realitat i no deixar que els altres la puguin afectar mes del compte.