Tot i lextensa obra impresa que ens va deixar Josep Benet, resta encara molt de material, fruit de intervencions seves en conferencies, prolegs, o arti-cles en revistes i periodics, que no ha arribat al gran public i que mereix ser mes ampliament conegut. Per aquest motiu, hem cregut oportu recollir-lo en aquesta obra dispersa, de la qual oferim aquest primer volum.
Aquest volum recull un important nombre descrits sovint en forma de conferències en els quals Josep Benet exposa la seva visió de la Catalunya recent, des de la Segona República (a partir de 1931)
Amb la claredat de judici que el caracteritza i des de la perspectiva privilegiada d'experimentat historiador, en aquestes Memories. De l'esperança a la desfeta (1920-1939) Josep Benet fa un repas dels anys d'infantesa i aprenentatge: des de la seva Cervera natal fins a l'entrada a l'escolania de Montserrat i el pas per l'academia Ramon Llull de Barcelona. Son els anys, de 1920 a 1936, de formacio d'un dels mes reconeguts intel·lectuals catalans contemporanis i de gran esperances personals i col·lectives. Esperances, pero, que aviat es veuen truncades per l'esclat traumatic de la Guerra Civil en la qual Benet es veu directament implicat: al dolor per l'assassinat d'alguns dels seus mestres seguira la crida cap al front amb la lleva del bibero fins que arribi la derrota.
Des de la seva joventut, Carrasco i Formiguera va militar en el moviment catalanista. Primerament, a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga Regionalista. Formant part de la candidatura d'aquest partit, l'any 1920 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. L'any 1930 va ser un dels signants del Pacte de San Sebastián en representació d'Acció Catalana, i quan es va proclamar la república (1931) va ser nomenat conseller de Sanitat i Beneficència en el primer govern de la Generalitat catalana de Francesc Macià. Pocs mesos després va ser escollit diputat per Girona a les Corts Constituents de la República, on destaca la seva defensa de la integritat de l'Estatut de Núria i la llibertat religiosa (recolzant fervorosament a l'Església Catòlica i a les ordres i congregacions religioses). L'any 1932 fou expulsat d'Acció Catalana juntament amb d'altres membres del sector catòlic del partit i ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, fundada poc temps abans. Aviat es va posicionar com un dels principals dirigents del partit, accedint al Comitè de Govern l'any 1933. Iniciada la Guerra Civil, Carrasco i Formiguera es va mantenir sempre fidel a la República sense abandonar la seva ideologia democristiana. El seu paper com a mediador va ser molt important i va salvar les vides de molts perseguits. Aquests fets li van suposar ser assetjat per alguns sectors anarquistes i comunistes del bàndol republicà de Catalunya; situació que el va forçar a traslladar-se amb la seva família al País Basc, on va col•laborar amb el govern del lehendakari Aguirre. La darrera part del seu trajecte va transcórrer per mar, entre Bayona i Bilbao. Tot i així, el vaixell mercant en el que anava va ser interceptat pel creuer Canarias, i Carrasco engarjolat. Fou traslladat al penal de Burgos, i condemnat a mort en un judici sumaríssim portat a terme el 28 d'agost del 1937 per delicte d' "adhesió a la rebelió". El dia 9 d'abril de 1938 fou afusellat a la ciutat de Burgos. L'afusellament de Manuel Car