JOSEP Mª PUIG SALELLAS

Edició acura d'Ester Franquesa i Lluís Jou. A Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori llegirem una selecció dels textos, escrits entre 1983 i 1999, en què Josep Maria Puig Salellas basteix, de manera lúcida i crítica, els conceptes de llengua pròpia, llengua oficial, doble oficialitat i normalització lingüística, pilars de la doctrina bàsica del Dret lingüístic que configura, doctrina aplicable a Catalunya i, per extensió, a d'altres entorns geogràfics en què coexisteixen més d'una llengua. El llibre, a cura d'Ester Franquesa i Lluís Jou, és d'interès per als qui, des del dret, la sociolingüística, la planificació lingüística o la història de la llengua, s'acosten a l'estudi de l'ordenament jurídic en matèria lingüística, la situació de la llengua catalana, la realitat política i social de Catalunya i els processos de regulació i intervenció de l'ús o el coneixement d'una llengua

Quatre dones d'èpoques diferents es troben amb el repte d'haver de defensar el seu patrimoni familiar davant l'adversitat: Joana Ribot, al segle XVI, perquè no ha tingut fills (i acaba processada per la Inquisició); Andreva Salellas, un segle més tard, pels deutes contrets pel seu pare; Maria Vilar, al XVIII, perquè hereta la mala gestió del seu marit, i Concepció Boada, perquè en ple segle XIX el seu cunyat capellà pretén negar-li els seus drets. Amb determinació i tenacitat, intenten anar més enllà dels límits que com a dones els imposa la seva condició jurídica. Aquestes quatre dones pertanyen a la família de l'autor, Josep M. Puig Salellas, que ha pogut reconstruir les seves biografies submergint-se en la documentació notarial familiar. Aquesta crònica familiar de les peripècies vitals de quatre dones conforma un fidel retrat de la vida quotidiana i íntima de temps passats, una mostra d'aquelles històries que no acostumen a transcendir l'àmbit estricte de la transmissió oral familiar, però que resulten de gran importància per entendre la Història.

Catalunya té, naturalment, una història, i aquesta història l'ha anat caracteritzant i modelant. Però les dues grans immigracions del segle XX, la que té lloc amb motiu de l'Exposició Universal de l'any 29 i la posterior a la Guerra Civil, donen lloc a una nova societat, una part de la qual no se sent identificada amb aquells antecedents. I és precisament aquesta societat complexa la que conviu en el marc polític de l'Estatut del 1978. A criteri de l'autor, l'Estatut és un text que va ser fruit d'un pacte, evidentment no escrit, però que ha estat vulnerat per la interpretació contraria al fet autonòmic que n'han fet les institucions centrals de l'Estat, amb el beneplacit del Tribunal Constitucional. Al final, el marc polític actual resulta insuficient, inservible per garantir el progrés, a tots nivells, d'una societat moderna i dinamica com la catalana. Catalunya: la penúltima cruïlla és un resum d'història de Catalunya, una introducció als fets essencials i al procés que ha anat configurant Catalunya com a nació, amb una atenció especial al punt de vista jurídic. Al mateix temps, aquest llibre és una reflexió sobre el futur de Catalunya, feta des de l'actualitat.

###############################################################################################################################################################################################################################################################

Doble oficialidad y lengua propia: dos lenguas y un territorio recopila una selección de los textos, escritos entre 1983 y 1999, en los que Josep Maria Puig Salellas construye, de manera lúcida y crítica, los conceptos de lengua propia, lengua oficial, doble oficialidad y normalizacion linguistica, pilares de la doctrina basica del derecho linguistico que configura, doctrina aplicable en Cataluña y, por extension, en otros entornos geograficos en los que coexisten mas de una lengua. El libro, a cargo de Ester Franquesa y Lluis Jou, es de interes para quienes, desde el derecho, la sociolinguistica, la planificacion linguistica o la historia de la lengua, quieren profundizar en el estudio del ordenamiento juridico en materia linguistica, la situacion de la lengua catalana, la realidad politica y social de Cataluña y los procesos de regulacion e intervencion del uso o del conocimiento de una lengua