JOSEP MARIA SALA

En el panorama editorial actual no hi havia cap llibre que intentés d''entendre l''evolució de la poesia catalana contemporània a partir de les seves relacions amb la modernitat estètica, fins arriba

ENTRAMÈS BURLESCH DE DOS ESTUDIANS QUE·S VEU SUN MODO DE PUSEIR Y SUN INGENI Personas que parlan BALDIRI, estudian PARUTXO, estudian [FORNERA] Una venedora de pa JUANA, la filla de la revenedora VELL PRIMERA JORNADA ( Yx[en] Baldiri y Parutxo, de estudians.) PARUTXO Gran es la miseria nostra! Baldiri, com o farem? Jo be crec que abuy podrem penjar las barras al sostre, perque en tot cas no y a, per mes que los armaris miris ni la pastera regiris, un resegonet de pa. Si maña prest no·ns donam en buscar diners, es cert que en tan grave desconsert nos em de morir de fam. Jo ja no puc sofrir mes, perque t''asegur que estich tan buit de cos que lo malich me baxa fins prop del ces. Tu, que n''ets entramaliat y fas burla de totom, vejas de quin modo y com em de axir de aquest combat. BALDIRI Jesus, y que flaca basa ets estat sempre, Parutxo! May sera home matxutxo? May sebras gobernar cassa? ................

Josep Maria Sala Valldaura ens ofereix una panoramica eficient del teatre representat a Catalunya al llarg de deu segles, des de l%u2019Edat Mitjana fins avui. Per assolir aquest repte combina dos metodes d%u2019estudi: l%u2019un, que posa l%u2019accent en la %ABrepresentacio %BB, analitza la dramaturgia, la teatralitat dels espectacles, les festes o les cerimonies, sense tenir gaire en compte l%u2019existencia d%u2019un text literari; l%u2019altre, a partir de la nocio de %ABliteratura dramatica%BB, posa en primer pla el fet literari. El llib re no planteja cap escissio entre el teatre antic i el modern, si be dibuixa tres fases cronologiques en la historia del teatre a Catalunya: un periode de teatralitat no literaria, que arriba fins a les acaballes del segle XVI; la professionalitzacio d%u2019u n teatre a la italiana, que es difon i comercialitza en castella fins a mitjan segle XIX; i els darrers cent-cinquanta anys, quan es recupera el catala sense abandonar el castella i quan tornen els espectacles de carrer.