Maria Aurèlia Capmany (Barcelona 1918-1991) va escriure novel·les (Necessitem morir, Feliçment jo sóc una dona, Quim/Quima, Un lloc entre els morts, Lo color més blau), teatre (Tu i l'hipòcrita, Dones, flors i pitança, La cultura de la coca-cola, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya) i assaig (La dona a Catalunya, La joventut, és una nova classe?), a més de desenvolupar una important activitat mediàtica, que la van convertir en una de les intel·lectuals més respectades i populars del seu temps.
Recibe novedades de MARIA AURELIA CAPMANY I FARNES directamente en tu email
Cartes impertinents reuneix una sèrie de U cartes de dona a dona per fer un retrat i, al mateix temps, establir un dialeg entre dones de totes menes i condicions. L'obra s'estructura, així, com un conjunt de cartes, cada carta és d'una dona que escriu a una altra dona. Hi trobem dones de carn i ossos, algunes conegudes (com Caterina Albert) i altres anònimes, alguns personatges històrics (com Madame Stael) i alguns literaris (Lady Macbeth o Antígona).
Lo color més blau és una novel·la epistolar, composta per les cartes que, durant dècades, s'escriuen dues dones, amigues en l'adolescència, separades per la guerra civil: una es queda a Barcelona i l
Pedra de toc es molt mes que un llibre de memories o la cronica d’un temps. És una deu de cultura, de cultura en majºscules. Perque, com diu Julià de Jodar en el proleg d’aquesta edició, "una dona in