Maria Aurèlia Capmany (Barcelona 1918-1991) va escriure novel·les (Necessitem morir, Feliçment jo sóc una dona, Quim/Quima, Un lloc entre els morts, Lo color més blau), teatre (Tu i l'hipòcrita, Dones, flors i pitança, La cultura de la coca-cola, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya) i assaig (La dona a Catalunya, La joventut, és una nova classe?), a més de desenvolupar una important activitat mediàtica, que la van convertir en una de les intel·lectuals més respectades i populars del seu temps.
Recibe novedades de MARIA AURELIA CAPMANY I FARNES directamente en tu email
Betúlia és el títol de la segona novel·la de Maria Aurèlia Capmany, la que ella considera “la meva primera novel·la ben meva”. Hi descriu els clarobscurs d’una ciutat trista i pobra que creix de mane
Cartes impertinents reuneix una sèrie de U cartes de dona a dona per fer un retrat i, al mateix temps, establir un dialeg entre dones de totes menes i condicions. L'obra s'estructura, així, com un conjunt de cartes, cada carta és d'una dona que escriu a una altra dona. Hi trobem dones de carn i ossos, algunes conegudes (com Caterina Albert) i altres anònimes, alguns personatges històrics (com Madame Stael) i alguns literaris (Lady Macbeth o Antígona).
Pedra de toc es molt mes que un llibre de memories o la cronica d’un temps. És una deu de cultura, de cultura en majºscules. Perque, com diu Julià de Jodar en el proleg d’aquesta edic
Lo color més blau és una novel·la epistolar, composta per les cartes que, durant dècades, s'escriuen dues dones, amigues en l'adolescència, separades per la guerra civil: una es queda a Barcelona i l