Pau Vidal

Per culpa del contacte massa íntim amb el castellà i de la submissió als referents culturals espanyols, les gandules s'han tornat tumbones, hem deixat d'estar embolicats per estar liats i als encanta

Enraonar, ves, murga o apedaçar, per posar quatre exemples, són paraules velles que obren moltes comportes però que corren el risc de quedar empantanades en l&rsq

14.319 persones frisen cada matí per rebre el mot del dia a la seva bústia. Que s?ha emparat de tota aquesta gentada?La veu del verbívor: "Jo era mes fan dels rockers que no pas dels mods, pero amb els anys he canviat molt i ara necessito la meva dosi diaria de RodaMots. No me'n perdo mai cap!" -Marius SerraLa veu de l'autor: "Gracies, manyac! Ara si que me puc morir..." -Joan-Daniel Bezsonoff en saber que finalment havia estat incorporat a l'index d'autors de ?Cada dia un mot'La veu del critic: "Existen otras webs con una palabra cada dia, pero la de RodaMots -Cada dia un mot- exuda excelencia." -Magi Camps a La VanguardiaLa veu d'ultratomba: "No se d'on les treuen, tantes collonades" -Josep Pla, l'autor mes citat (amb diferencia) a ?Cada dia un mot'La veu del subscriptor: "Per que no en feu un llibre? De cara a donar a coneixer la vostra tasca i arribar a mes gent diariament (no per la patillada que esta tan de moda ara que cadascu ha de treure el llibret oportunista per Sant Jordi)." -Joan Villar-i-MartiLa veu: "A la calaixera en tenc mes." Mossen Alcover.I nosaltres tambe: www.rodamots.com

¡Porque hacerse mayor y crecer es una aventura mágica y única!Mañana Sara cumple seis años. Toda su familia está excitada. A cada momento, le dicen que este aniversario es muy importante: que si se hara mayor, que si comenzara primaria, que si aprendera muchas cosas en la escuela, que si hara nuevos amigosSara se pregunta por que es tan importante cumplir seis años. ¿Tal vez crecera como un gigante? ¿Y si no es capaz de aprender tantas cosas? ¿Por que debe hacer tantos amigos, si ella ya tiene? Con su perro Corchito, se adentra en el bosque y grita: ¡No quiero ser mayor! El grito despierta a seis pequeñas hadas con las que descubrira que cumplir seis años ¡es emocionante y super divertido!

Al ritme de la polèmica transformació urbanística dels últims anys, la Barcelona vella s’ha anat poblant d’ànimes i esperits sense casa, personatges amb vides asfixiades per un urbanisme que planifica la ciutat d’esquena als que hi viuen. Homeless és un itinerari laberíntic que lliga la història silenciada del fantasma del Liceu amb la tràgica rivalitat entre xiringuitos i merenderos, el creador del tango del Raval o el veritable origen del poema de «La vaca cega». Pau Vidal té una oïda prodigiosa a l’hora de ressuscitar les veus del passat: lladres de roba molla, putes, pinxos de cafè, cabareteres i orfes de l’hospici, polis i serenos que han poblat el Barri Xino i el Gòtic, la Ribera i la Barceloneta. Espectres que han perdut la casa però no han sucumbit al gran enderroc olímpic.

Pau Vidal (Barcelona, 1967) fa de traductor. Tambe es autor dels mots encreuats del diari El País. Ha tradut Tabucchi, Camilleri i Erri de Luca i ha publicat un assaig humorístic, El parevostre (2000). Amb la seva primera novel·la, Homeless, va guanyar el Premi Documenta 2002. Actualment treballa al programa Joc de Paraules de BTV i ha publicat Els 100 millors crucigrames i Els 50 millors crucigrames amb enigma amb Marius Serra.En perill d'extincio. 100 paraules catalanes per salvar"-Que, galdirots? Quina galepia...! A mi em semblava que l'avia escollia paraules precioses per dignificar la festa, com si fos el seu regal a la neta, perque era la primera vegada que les sentia. [...] ...paraules que funcionen com les dels exercicis de les primeres lectures escolars, la sorpresa d'una descoberta, un nom que no hem sentit des de fa anys i que ens porta lluny i obre les comportes de totes les imatges i paraules velles empantanades en l'oblit." Emili Teixidor, Pa negrePero no cal anar tan lluny. Enraonar, ves, murga o apedaçar tambe son paraules velles que obren moltes comportes pero que corren el risc de quedar empantanades en l'oblit. I tenir raons, i xacra, i pispa... En perill d'extincio vol ser una doble contribucio practica al debat sobre el futur del catala (en forma de toc d

"No se'ns hauria acudit mai imaginar que l'esforçada pràctica crucigramista ens permetria endevinar els números premiats a la loteria. Ara ja ens ho imaginem. És una sort majúscula."El quart recull de mots encreuats / enreixats de Màrius Serra i Pau Vidal és el primer que barreja crucigrames amb damerogrames, el primer que tempta la sort de la rifa amb els números de la calculadora i el primer que reprodueix un Crotzat en aranès.

Interpel·lat pel seu biògraf Hellmuth Karasek, Billy Wilder assenyala els sis Oscar que té al seu despatx de la United Artists i diu: No sé ben bé què fotren. Fer-los servir per aguantar les portes els trauria dignitat i col·locar-los en una lleixa damunt la llar de foc seria presumptuós. Del que realment estic orgullós és dhaver sortit als crucigrames de The New York Times. Després del gran èxit aconseguit pel llibre Els 100 millors crucigrames de Màrius Serra i Pau Vidal, els dos enigmistes ens presenten un nou recull de 50 crucigrames amb lafegit dun enigma denigmes que recorda el criptograma que Edgar Allan Poe va incloure al seu conte Lescarabat dor. Qui el resolgui tindrà una sorpresa.

De l'estres de l'Academia a la placidesa dels Mossos: el salt mortal del detectiu filoleg d'"Aigua bruta".Refet de les peripecies d' Aigua bruta , retrobem en Miquel Camiller al pis de la plaça del Diamant de Gracia que comparteix amb sa padrina mallorquina. Filoleg obsessiu i immadur incorregible, ha canviat l'estres de l'Academia d'Estudis Catalans per la placidesa de l'Escola de Policia de Catalunya. Pero qui mossos remena els dits se n'unta, i el cadaver d'un doctorand de Psicologia trobat al Pais Valencia l'obligara a convertir-se en una mena de Sanxo Panxa de l'inspector Domingo. La universitat amaga moltes mentides i la xarxa encara mes, pero ningu supera les de la Juli, la seva becaria manga. Aixo si, de vegades jugar-se la vida pot tenir recompensa, i en Camil descobrira que fins i tot les psicologues es poden convertir en un altre front obert.

Per culpa del contacte massa íntim amb el castellà i de la submissió als referents culturals espanyols, les gandules s'han tornat tumbones, hem deixat d'estar embolicats per estar liats i als encanta

"Suculents episodis de bona novel·la negra", La Vanguardia.Un detectiu que no es detectiu, un linguista que no fa de linguista, un riu, com diria el cantautor, que ja no es un riu... A Aigua bruta res es el que sembla i tot fa pudor de socarrim. O de contaminacio. En Camil, que tampoc es diu ben be Camil, treballa recollint argot per a l'Academia d'Estudis Catalans, pero te un projecte secret: actualitzar el magne Diccionari etimologic del filoleg Joan Coromines. A cavall de la seva moto recorre els pobles mogut per la seva vocacio, la caça del mot, fins que l'atzar el planta bruscament davant del misteri: un excursionista mort, un riu contaminat, un cientific desaparegut, una empresa farmaceutica poc transparent... Al ritme d'una investigacio involuntaria pero frenetica, Aigua bruta transporta el lector a traves d'allo que els biolegs anomenen ?el cicle de l'aigua': del Pirineu al delta del Llobregat, passant per aquifers, fonts i abocaments. Un cicle ple de culpables, incloses grans empreses publiques de subministrament d'aigua, amb la intencio poc secreta de denunciar l'ultim crit en materia de contaminacio ambiental: els residus medicinals.

4A EDICIÓ Ara que s'acosten temps moguts, conve recordar que un dels camps de batalla tradicionals de l'home modern es el dialectic. Prou de gilipollas i de quecabrons, prou d'escometre l'enemic amb les seves armes; hem de disparar les nostres propies bales. Genunes, de fabricacio autoctona: malparits, desgraciats, torracollons... Mes enlla dels tradicionals (i indolors) gamarussos o milhomes hi ha un repertori complet de vilipendis per a totes les necessitats injurioses: penques, truja, mala bestia, carallot, tifa...

A Aigua bruta res es el que sembla i tot fa pudor de socarrim. O de contaminació. En Camil, que tampoc es diu ben be Camil, treballa recollint argot per a l'Academia d'Estudis Catalans, pero te un projecte secret: actualitzar el magne Diccionari etimologic del filoleg Joan Coromines. A cavall de la seva moto recorre els pobles mogut per la seva vocacio, la caça del mot, fins que l'atzar el planta bruscament davant del misteri: un excursionista mort, un riu contaminat, un cientific desaparegut, una empresa farmaceutica poc transparent... Al ritme d'una investigacio involuntaria pero frenetica, Aigua bruta transporta el lector a traves d'allo que els biolegs anomenen "el cicle de l'aigua": del Pirineu al delta del Llobregat, passant per aquifers, fonts i abocaments.

Obra guanyadora del Premi d'Assaig Irla 2015,_ Manual del proces_ fa un recorregut per l'actualitat catalana a partir de les paraules que sentim contínuament: full de ruta, desconnexió, indepes, federalisme, dret a decidir, plebiscitaries, xiulada... Definint amb ironia, humor i alhora rigor filologic els mots amb que parlem del proces d'independencia, Pau Vidal crea un glossari del conflicte entre Catalunya i Espanya que es revela com un exercici intel·lectual de primer ordre. En cada una de les paraules que conformen aquest vocabulari hi trobem l'us que se n'ha fet en diversos mitjans i les curiositats que la recerca linguistica ens depara: sabieu que el federalisme es una questio religiosa o que desnonament prove de la particula negativa 'no'? Que jutge i justicia no son de la mateixa arrel? O que ultimatum es fill d'una paraula tan lletja com ultra? Una reflexio lucida i divertida sobre la terminologia del proces d'independencia de Catalunya.

Del canvi climàtic al canvi idiomàtic, un crit d'alerta. Trenta anys després que s'aprovés la Llei de Normalització Linggüística, Pau Vidal fa un diagnòstic: el bilingüisme no funciona. Am