Pau Vidal

Per culpa del contacte massa íntim amb el castellà i de la submissió als referents culturals espanyols, les gandules s''han tornat tumbones, hem deixat d''estar embolicats per estar liats i als encan

Per culpa del contacte massa íntim amb el castellà i de la submissió als referents culturals espanyols, les gandules s'han tornat tumbones, hem deixat d'estar embolicats per estar liats i als encanta

Obra guanyadora del Premi d'Assaig Irla 2015,_ Manual del proces_ fa un recorregut per l'actualitat catalana a partir de les paraules que sentim contínuament: full de ruta, desconnexió, indepes, federalisme, dret a decidir, plebiscitaries, xiulada... Definint amb ironia, humor i alhora rigor filologic els mots amb que parlem del proces d'independencia, Pau Vidal crea un glossari del conflicte entre Catalunya i Espanya que es revela com un exercici intel·lectual de primer ordre. En cada una de les paraules que conformen aquest vocabulari hi trobem l'us que se n'ha fet en diversos mitjans i les curiositats que la recerca linguistica ens depara: sabieu que el federalisme es una questio religiosa o que desnonament prove de la particula negativa 'no'? Que jutge i justicia no son de la mateixa arrel? O que ultimatum es fill d'una paraula tan lletja com ultra? Una reflexio lucida i divertida sobre la terminologia del proces d'independencia de Catalunya.

5A EDICIÓ Ara que s'acosten temps moguts, convé recordar que un dels camps de batalla tradicionals de l'home modern és el dialèctic. Prou de gilipollas i de quécabrons, prou d'escometre l'enemic amb

null

Al ritme de la polèmica transformació urbanística dels últims anys, la Barcelona vella s’ha anat poblant d’ànimes i esperits sense casa, personatges amb vides asfixiades per un urbanisme que planifica la ciutat d’esquena als que hi viuen. Homeless és un itinerari laberíntic que lliga la història silenciada del fantasma del Liceu amb la tràgica rivalitat entre xiringuitos i merenderos, el creador del tango del Raval o el veritable origen del poema de «La vaca cega». Pau Vidal té una oïda prodigiosa a l’hora de ressuscitar les veus del passat: lladres de roba molla, putes, pinxos de cafè, cabareteres i orfes de l’hospici, polis i serenos que han poblat el Barri Xino i el Gòtic, la Ribera i la Barceloneta. Espectres que han perdut la casa però no han sucumbit al gran enderroc olímpic.

null

Pau Vidal (Barcelona, 1967) fa de traductor. Tambe es autor dels mots encreuats del diari El País. Ha tradut Tabucchi, Camilleri i Erri de Luca i ha publicat un assaig humorístic, El parevostre (2000). Amb la seva primera novel·la, Homeless, va guanyar el Premi Documenta 2002. Actualment treballa al programa Joc de Paraules de BTV i ha publicat Els 100 millors crucigrames i Els 50 millors crucigrames amb enigma amb Marius Serra.En perill d'extincio. 100 paraules catalanes per salvar"-Que, galdirots? Quina galepia...! A mi em semblava que l'avia escollia paraules precioses per dignificar la festa, com si fos el seu regal a la neta, perque era la primera vegada que les sentia. [...] ...paraules que funcionen com les dels exercicis de les primeres lectures escolars, la sorpresa d'una descoberta, un nom que no hem sentit des de fa anys i que ens porta lluny i obre les comportes de totes les imatges i paraules velles empantanades en l'oblit." Emili Teixidor, Pa negrePero no cal anar tan lluny. Enraonar, ves, murga o apedaçar tambe son paraules velles que obren moltes comportes pero que corren el risc de quedar empantanades en l'oblit. I tenir raons, i xacra, i pispa... En perill d'extincio vol ser una doble contribucio practica al debat sobre el futur del catala (en forma de toc d

De l'estres de l'Academia a la placidesa dels Mossos: el salt mortal del detectiu filoleg d'"Aigua bruta".Refet de les peripecies d' Aigua bruta , retrobem en Miquel Camiller al pis de la plaça del Diamant de Gracia que comparteix amb sa padrina mallorquina. Filoleg obsessiu i immadur incorregible, ha canviat l'estres de l'Academia d'Estudis Catalans per la placidesa de l'Escola de Policia de Catalunya. Pero qui mossos remena els dits se n'unta, i el cadaver d'un doctorand de Psicologia trobat al Pais Valencia l'obligara a convertir-se en una mena de Sanxo Panxa de l'inspector Domingo. La universitat amaga moltes mentides i la xarxa encara mes, pero ningu supera les de la Juli, la seva becaria manga. Aixo si, de vegades jugar-se la vida pot tenir recompensa, i en Camil descobrira que fins i tot les psicologues es poden convertir en un altre front obert.

A Aigua bruta res és el que sembla i tot fa pudor de socarrim. O de contaminació. En Camil, que tampoc es diu ben bé Camil, treballa recollint argot per a l'Acadèmia d'Estudis Catalans, però té un pr

"Suculents episodis de bona novel·la negra", La Vanguardia.Un detectiu que no és detectiu, un lingüista que no fa de lingüista, un riu, com diria el cantautor, que ja no és un riu... A Aigua bruta re

En perill d'extinció vol ser una doble contribució pràctica al debat sobre el futur del català, en forma de toc d'alerta i de recull d'anècdotes sobre la vida dels mots, i alhora una invitació a pron

14.319 persones frisen cada matí per rebre el mot del dia a la seva bústia. Que s?ha emparat de tota aquesta gentada?La veu del verbívor: "Jo era mes fan dels rockers que no pas dels mods, pero amb els anys he canviat molt i ara necessito la meva dosi diaria de RodaMots. No me'n perdo mai cap!" -Marius SerraLa veu de l'autor: "Gracies, manyac! Ara si que me puc morir..." -Joan-Daniel Bezsonoff en saber que finalment havia estat incorporat a l'index d'autors de ?Cada dia un mot'La veu del critic: "Existen otras webs con una palabra cada dia, pero la de RodaMots -Cada dia un mot- exuda excelencia." -Magi Camps a La VanguardiaLa veu d'ultratomba: "No se d'on les treuen, tantes collonades" -Josep Pla, l'autor mes citat (amb diferencia) a ?Cada dia un mot'La veu del subscriptor: "Per que no en feu un llibre? De cara a donar a coneixer la vostra tasca i arribar a mes gent diariament (no per la patillada que esta tan de moda ara que cadascu ha de treure el llibret oportunista per Sant Jordi)." -Joan Villar-i-MartiLa veu: "A la calaixera en tenc mes." Mossen Alcover.I nosaltres tambe: www.rodamots.com

Del canvi climàtic al canvi idiomàtic, un crit d''alerta. Trenta anys després que s''aprovés la Llei de Normalització Linggüística, Pau Vidal fa un diagnòstic: el bilingüisme no funciona. Amb només

null