XAVIER ROVIRO I ALEMANY

El cami ral de Vic a Olot que travessa el Collsacabra te uns 45 quilometres, amb un important llegat divers de patrimoni cultural, historic i natural, que hem repartit en sis trams. Ha estat, des de sempre, un paisatge lligat a la cultura popular: curull de llegendes fantastiques, histories ben humils i vivencies increibles. es un cami resguardat per cingleres, amb munts de rocs que lencatifen i fonts ombrivoles per reposar-hi els animals i els humans. es un lloc recarregat delements geografics rellevants. Podriem dir que es un indret agrest i amable alhora: agrest de formes i amable de contingut, car lhome lha sabut domesticar. Poblets, masies, hostals, ermites i santuaris en son un bon exemple.

L'antic llit del riu Ter, i el desgast, han format la Plana de Vic, un clot envoltat completament de muntanyes: al sud el Montseny, a lest les Guilleries, al nord el Collsacabra, Bellmunt i Puigsacalm, i a ponent els altiplans del Lluçanes i Moianes. Quan ets al bell mig daquesta concavitat el panorama muntanyos et rodeja i fa mes evident la forma de plana; una plana, pero, enganyosa, ben ondulada i plena de turons. La depressio fa que shi acumulin les boires, i tot plegat muntanyes, turons, boires, camps, pobles i masies confereix un aspecte especial a aquesta comarca, i un taranna de paciencia i tenacitat als seus habitants. El llibre es un recull de relats orals que fan referencia a aquest territori. Son llegendes situades a la Plana de Vic, fruit dun pacient treball dinvestigacio de loralitat, fet pel Grup de Recerca Folklorica dOsona, a tots els racons de la comarca. Les narracions hi son transcrites tal com ens les explicaren les persones que anarem a visitar.

El bandoler Rocaguinarda es cap del bandolerisme catala. El llibre tracta duna forma divulgativa i integral la figura daquest important bandoler citat per Cervantes al Quixot des de molts punts de vista: historia del personatge, la visio dels literats i de la cultura popular, i els itineraris dels llocs per on va passar. Des de 1909 amb el llibre de Soler i Terol, que sols tracta de la seva vida i gestes- no hi ha cap llibre que faci una visio integral del personatge.

No hi ha cap dubte que en Joan Sala i Ferrer, alies Serrallonga, ha estat la figura mes recordada i idealitzada en la memoria popular de tot el bandolerisme catala. Va neixer a la Sala de Viladrau el 1594 i es casa amb la pubilla del mas Ser-rallonga de Queros d'on prengue el nom. Fou executat a Barcelona el gener de 1634, despres que el prengueren a Santa Coloma de Farners. Sabem que era presumit i valent, molt fidel als seus amics i de temperament arrauxat. En Serrallonga va ser un pages dels verals mes aillats de les Guilleries que va aconseguir ser el cap del bandolerisme catala, heroi dels mes febles i font d'inspiracio d'artistes. La tradicio oral explica que la colla d'en Serrallonga, del bandol nyerro, era una quadrilla molt activa que havia arribat a tenir fins a dos-cents bandolers. Tambe es diu que robava als rics per donar-ho als pobres i que a les coves hi tenia molt d'or amagat. Segons la llegenda, la Joana i el Fadri de Sau varen seguir la seva obra.