XAVIER SERRA

La primera vegada que veié Fuster fou en una tertúlia que tenia lloc a l'Hogar Juvenil del sindicat d'estudiants, que era al carrer de la Pau. Fuster, que seia a la banda oposada a l'entrada, mantenia desplegat Le Figaro Littéraire i anava fent comentaris enginyosos i divertits sobre el contingut del suplement. Feia poc temps que Iborra havia escrit per a Claustro una ressenya del poemari Ales o mans. Fuster, altíssim, magre -magre d'esquelet fort-, amb ulleres de miop, el nas prominent i corbat sobre un bigoti fi, els cabells pentinats cap enrere, untats de brillantina, s'apropa al cap d'una estona... Quin públic hi havia, abans de la irrupció de Fuster, per al llibre culte escrit en vernacle al País Valencia? Quina difusió havia obtingut entre els valencians la consciència de la catalanitat? Fuster, com a escriptor en catala al País Valencia, fou d'una eficacia sorprenent. Crea un públic per als seus llibres, i per al llibre catala en general, a partir del no-res. Ni tan sols pogué partir de la base dels quatre gats del valencianisme de la postguerra, perquè aquests quatre gats foren, precisament, d'una ineficacia exasperant.

Elaborada a partir dels testimonis, Espurna és una narració sense ficció de les aventures d’un grup de joves implicats en la lluita clandestina contra la dictadura del general Franco. La novel·la res

¿Cuáles son las causas del déficit filosófico que arrastra la cultura catalana contemporánea? Este libro ofrece un panorama bastante completo —y amargo— de las condiciones académicas y extraacadémicas en que se ha tenido que cultivar en los Países Catalanes la filosofía, toda la filosofía, centrándose, eso sí, en las aventuras personales y colectivas de quienes han tenido la veleidad de dedicarse a la lógica. Son narradas de manera amena y lúcida la estancia de Bertrand Russell en Barcelona, la defenestración de Eugeni d'Ors, las aberraciones docentes de Josep Daurella i Rull, la breve y fulgurante trayectoria intelectual de Joan Crexells, las peripecias eclesiásticas de David Garcia Bacca y Miquel Soy, el exilio de Josep Ferrater Mora y la gestación de su voluminoso Diccionario de filofilosofía, la marginación de Manuel Sacristán, los conflictos de la Facultad de Filosofía de Valencia en los años 70... El resultado es una historia de la filosofía apartada en muchos aspectos de la imagen «abstracta» y «idealizada» que acostumbra a ofrecer la historiografía filosófica al uso.