Libros de Folclore catalán, página 3 de 8

Les llegendes de Montserrat tenen tres elements ineludibles: les roques, les boires i els miracles.Quin és el més important? Tots tres alhora, units, fusionats pels anys i anys en un imaginari que no trobareu enlloc mes sota el cel blau o grisos, o sota la nit estelada o barrada.La geologia i l''accio constant de la natura han estat el gresol dels penyals de formes insolites i han bressolat les llegendes que ens expliquen uns miracles amb un posit d''ahir, unes vivencies d''avui i una projeccio per al dema...La boira difumina els penyals i permet veure el paisatge amb els ulls de l''encanteri. Les muntanyes es desdibuixen i els camins es tornen perdedors... I el miracle sorgeix a cada revolt.

Amb Amades, tot i el seu taranná bonhomiós i tranquil, tot passa de pressa, no hi ha punts mitjos. S´hi fica de cap a peus. Tot comença i acaba amb una rapidesa inusitada, conseqüéncia de la seva titánica capacitat de treball. El petit Amades del Raval será el millor constructor d´estels del barri, el millor comediant d´ombres xineses i titelles, el millor expert en literatura de canya i cordill a les parades dels Encants... Quan l´any 1909 ingressi a l´Ateneu Enciclopédic Popular, Amades se sentirá com una abella en un paisatge de Gauguin, envoltat d´exótiques flors de coneixement per libar amb la seva natural fogacitat intel·lectual. Des la seva entrada a l´Ateneu Enciclopédic Popular, el neguit que se´ns va encomanar als autors va créixer en intentar seguir-lo a través ja no tan sols dels múltiples ámbits del saber als quals s´apropava, sinó de les mateixes iniciatives que hi va desenvolupar: organització d´excursions marítimes, creació de l´esbart folklóric, fundació de publicacions esperantistes, etc. I el mateix passa quan se li ressegueix la petja en altres institucions a les quals va participar, com el Centre Excursionista de Catalunya o l´Esbart Dansaire, entre d´altres. Cada cop era més clar que el neguit de coneixements que sembla que va empényer sempre la seva vida era de doble direcció: de fora cap endins, peró també des d´ell cap als altres en una clara vocació associacionista i de divulgació del saber.

_A cos de rei_ és un recull i recapitulació de diversos treballs presentats a col·loquis i seminaris internacionals sobre l'activitat dramàtica produïda en les manifestacions festives fetes a l'entor

Aquest llibre vol donar a conèixer les diferents actuacions que es van portar a terme al municipi del Bruc per a la commemoració del Centenari de les Batalles guanyades als francesos el 1808. A parti

El Pla de lEstany es una comarca ben rica en paratges sorprenents i magics, ben dignes de fer exaltar la imaginacio. A mes dun patrimoni natural remarcable, la comarca te un ric llegat historic i cultural, castells, masos fortificats i monuments de gran valor arquitectonic. Lestany de Banyoles neix com a paisatge literari amb la llegenda, amb la paraula oral, amb la contalla perpetuada de generacio en generacio. A diferencia de la literatura culta, la literatura popular del nostre pais no va entrar mai en decadencia. Moltes de les llegendes daquest llibre son fruit dun treball de camp i han sortit de nombroses converses amb persones de la comarca.

Els instruments i les músiques són elements que ens remeten a una tradició i a una memòria compartida. La unió arcaica del flabiol i de la gralla solistes amb un grup de balladors que fan sonar pande

En aquest llibre es pretén donar una visió global del Ball de Bastons del Vendrell, des dels seus inicis fins al 2008. Consta de tres parts: la primera és un treball d'investigació sobre els orígens històrics del ball vendrellenc. La segona és un recull d'entrevistes realitzades a bastoners que han participat en l'associació des del 1932 al 2008; i també s'ha entrevistat un graller per conèixer quins músics han acompanyat al ball. Finalment, el llibre recull una completa relació de les músiques que el Ball de Bastons vendrellenc ha utilitzat per les seves coreografies.

Que expliquen les cançons? Sovint hem apres o sentit les cançons sense acabar dentendre que expliquen. I encara menys sabem en quins ambients es cantaven, o don provenen. I quan ens entretenim a aclarir-ho, les sorpreses son notables: cançons que semblen liriques, resulta que es cantaven ironicament.

Escriure, publicar, editar un llibre sobre la Setmana Santa tarragonina ha estat una empresa ja assolida i amb nivells de qualitat més que alts, com testimonia la bibliografia existent. Tornar a fer un llibre sobre el tema en el mes classic dels sentits, combinacio de textos amb un clar rerefons historic i religios, amb una seleccio fotografica dalta qualitat, era al nostre parer tornar al que ja shavia fet. Per aquesta rao hem optat per una proposta mes agosarada: la forja dun llibre coral tant en la imatge com en el text. (...) El fet dentendre la Setmana Santa, especialment la de Tarragona, no tan sols com un fet religios, ni tan sols cultural o festiu, ens ha portat a pensar que el millor per fer un llibre sobre el tema es invitar autors que des de diverses perspectives, des de diverses posicions envers la fe (des del catolicisme fins a lagnosticisme passant per lislam i el judaisme) ens parlin del fet de la Setmana Santa, i a un temps que sacostin a ella des doptiques diferents i alhora complementaries, com pot ser des de la literatura, la musica, els mitjans de comunicacio, etc. Si a aquests enfocaments plasmats negre sobre blanc hi afegim les visions que una serie de fotografs de la nostra ciutat tenen sobre la Setmana Santa, doncs tenim aquest llibre. En el cas de la fotografia tambe hem volgut defugir el recorregut classic del que podriem entendre com la Setmana Santa, que podria ser una cronologia iniciada el Dimecres de Cendra i finalitzada el Dilluns de Pasqua, o una visio confraria per confraria de Setmana Santa. Els fotografs ens han donat unes imatges que no tan sols il·lustren aquest recorregut, sino que tambe mostren unes visions i uns detalls que sovint sescapen a les nostres ninetes, per quotidians, per personals, o fins i tot per efimers. Del proleg de Quim Mas Carceller, Joan Menchon Bes i Quim Vendrell Moreno. Escribir, publicar, editar un libro sobre la Semana Santa tarraconense ha