Libros de Lingüística del catalán, página 2 de 32

Diuen els investigadors que cada cop s'utilitza més el terme identitat, fet que s'explica per la necessitat d'observar i comprendre fenòmens reals -vells i nous- que s'estan donant entre els individus i que resten encara poc entesos i explicats. Un fet que no deu anar deslligat del contacte cultural entre els distints grups humans que tenen lloc amb els canvis socials experimentats en una societat cada cop més heterogènia...... En aquest marc, el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) va acollir entre finals del 2005 i principis del 2006 la celebració del cicle de conferències "Llengua i identitat": conferències que, en la seva majoria, es recullen aquí i donen compte de la situació sociolingüística a territoris de parla catalana i a territoris d'altres llengües de l'estat espanyol i de l'estat francès i italià. El lector hi trobarà un bon conjunt d'idees a càrrec d'autors de primera línia que certament el faran pensar i rumiar sobre les intricades i diverses relacions entre els fenòmens identitaris i els fenòmens lingüístics.

Llengua i Pàtria, de Joan Coromines, recull tot un seguit de textos combatius-manifestos, discursos, articles i cartes- del lingüista més prestigiós de Pompeu Fabra ençà. La defensa a ultrança de la

El "Manual d'ús de l'estàndard oral", que ya ha llegado a su onceava edición, es ya casi un clásico en la bibliografía lingüística valenciana. Así lo avalan miles de lectores que lo han utilizado y,

Manual per adquirir coneixements lingüístics del català, amè i amb moltes curiositats.Aquest manual, escrit amb un to divulgador, amè i humorístic, està adreçat a les persones interessades en qüestio

Aquest volum recull les aportacions fetes al trentè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona. Encapçalades amb un text de presentació de Teresa Cabré Castellví, i amb una cloenda de F. Xav

Cal considerar el Diccionari General de Ferrer Pastor com una obra complementaria del Diccionari Fabra, per les seves aportacions. El seu treball laboriós és imprescindible per a la nostra llengua i

Què són les plataformes de streaming? Quines donen servei a l?Estat espanyol? Com tracten el català? Sempre l?han tractat igual? On puc veure pel·lícules i sèries en català? Trobareu la resposta a to

El segon volum de les Obres completes dÆAntoni M. Alcover dedicat als diaris de viatge recull els dietaris o escrits que fan referència a les diverses eixides que el dialectòleg manacorí va efectuar

El novè volum de les Obres completes de Francesc de B. Moll conté, dÆuna banda, un dels treballs de lÆestudiós menorquí relacionat amb la seva obra lexicogrfica i, dÆuna altra, un conjunt de recensio

Ningú no ho diria vist el recent informe sobre Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, que diu que un 22,5% dels ciutadans no parlen la llengua pròpia del país, però resulta que parlar català és útil. I molt. Així ho defensa el filòleg i escriptor David Pagès en el llibre 500 raons per parlar català, de CCG Edicions, presentat recentment a Barcelona i ahir a Girona. L'autor ha tingut la paciència d'anar aplegant al llarg dels darrers anys testimonis de gent de dins i de fora dels Països Catalans que s'entesten a defensar la utilitat de l'idioma de Pompeu Fabra, Mercè Rodoreda i Josep Guardiola. Pagès exposa mig miler d'arguments a favor del català a càrrec de persones que van des de prohoms del país fins a nouvinguts que han adoptat el català com a llengua franca al país que els acull. "Vull formar una família i vull que, quan el meu fill em demani si el puc ajudar amb els deures de l'escola, jo no li hagi de dir «no puc», perquè no entenc el català", raona Guillermo Neffke, immigrant argentí. "Si treballo aquí he de parlar català. A molts clients els fa gràcia que em dirigeixi a ells en català i, a més que et tracten molt bé, quan marxen et deixen més propina", explica Dorothy Ballon, una filipina que treballa en un restaurant...

L'actual català de les illes Balears pateix un empobriment progressiu a causa de la reducció alarmant de lèxic propi que s'aprecia en el parlants, espcialment en els més joves