Libros de Historiografía, página 7 de 252

Reinhart Koselleck is one of the most important theorists of history and historiography of the last half century. His work has implications for contemporary cultural studies that extend far beyond discussions of the practical problems of historical method. He is the foremost exponent and practitioner of Begriffsgeschichte, a methodology of historical studies that focuses on the invention and development of the fundamental concepts underlying and informing a distinctively historical manner of being in the world. The eighteen essays in this volume illustrate the four theses of Koselleck''s concept of history. First, historical process is marked by a distinctive kind of temporality different from that found in nature. This temporality is multileveled and subject to different rates of acceleration and deceleration, and functions not only as a matrix within which historical events happen but also as a causal force in the determination of social reality in its own right. Second, historical reality is social reality, an internally differentiated structure of functional relationships in which the rights and interests of one group collide with those of other groups, and lead to the kinds of conflict in which defeat is experienced as an ethical failure requiring reflection on "what went wrong" to determine the historical significance of the conflict itself. Third, the history of historiography is a history of the evolution of the language of historians. In this respect, Koselleck''s work converges with that of Barthes, Foucault, and Derrida, all of whom stress the status of historiography as discourse rather than as discipline, and feature the constitutive nature of historical discourse as against its claim to literal truthfulness. Finally, the fourth aspect of Koselleck''s notion of the concept of history is that a properly historicist concept of history is informed by the realization that what we call modernity is nothing more than an aspect of the discovery of history''s concept in our age. The aporias of modernismin arts and letters as well as in the human and natural sciencesare a function of the discovery of the historicity of both society and knowledge.

Aquest aplec de cartes recull les que Ferran Soldevila va enviar a diferents corresponsals, entre els quals trobem la flor i nata de la intel·lectualitat del seu temps. En els seus fons personals conserva poques copies de les lletres que havia trames i per aixo va ser necessari fer una recerca danys per obtenir les que aqui reproduim. Va caldre anar a mirar, un per un, els arxius de familiars, amics i col·legues per si hi trobavem cartes seves. El periode que abasten es molt llarg. En tenim de totes les etapes de la seva vida: des de les escrites ja en la seva primera joventut fins a les redactades en els darrers anys dexistencia. Per aixo les hem publicat per ordre cronologic. Aixi, el lector pot seguir el fil vital del nostre protagonista com si llegis una mena de biografia, amb lavantatge que shi recullen els moments mes importants de la seva trajectoria personal i professional, juntament amb detalls i aspectes molt dificils de veure en les reconstruccions biografiques corrents. Les notes a peu de pagina que hi hem introduit serveixen per a aclarir algun aspecte del contingut de les cartes, per a situar el lector en el context en que foren redactades i per a fer saber el vincle existent amb el seu corresponsal. Daquesta manera, pensem que el llibre no es tan sols una eina de consulta, sino que es pot lle...

Nul n'est prophète parmi les siens. Muhammed le vérifia quand le clan dominant de sa propre tribu, les Omeyyades, rejeta la religion qu'il annonçait et le chassa de La Mecque. Vaincus, convertis du b

¿En qué se transforma el milagro, motivo tradicionalmente asociado al relato hagiográfico, cuando se traslada a otros «géneros» más o menos alejados del contexto religioso inicial? Este libro, tenien

REINHARDT, ELISABETH (ED.)

La historiografía griega está en el origen de los esfuerzos del Occidente moderno por ordenar su pasado e intentar explicarlo. Con mayores o menores variantes, con nuevos enfoques y diversos puntos de vista, el planteamiento de los problemas que suscitan la reconstrucción y explicación del pasado que llevan a cabo los grandes historiadores griegos presenta los caracteres y la fisonomía de lo que serán posteriormente, en nuestro ámbito cultural, las ciencias históricas.