Libros de Cataluña, página 21 de 180

Historia del municipi de la Jonquera dels últims 100 anys explicada per l'autor amb el suport de fotografies i documents.

«Quin havia estat el preu de la traïció? Com no se n'havia adonat? Preguntes com aquestes martellejaven el cap d'Antoni Roca mentre era passejat pels carrers de Barcelona com a escarni públic.» L'escandalitzador de Catalunya, el sacerdot i bandoler que havia portat de corcoll les autoritats durant la primera meitat del segle XVI, era degollat a la plaça del Rei de Barcelona, davant d'una enfervorida multitud, el 26 de juny de 1546. Aquesta és la història del primer bandit professional de Catalunya, un heroi, un lladre, un rebel o un malfactor... tot depenent del lloc de la història des d'on es miri.

En els últims dos mil o dos mil cinc-cents anys, a les Gavarres no hi havia viscut mai tan poca gent com avui. D’aquell món que es va esvaint en queden encara els records, algunes formes de vida i mo

El valor d’una cronica com la de l’artesà barceloní Miquel Parets, elaborada a mitjan segle XVII, es múltiple. És un fet historic; a hores d’ara, no hi ha cap altra narració popular comparable en la

Pepa Colomer, la primera aviadora catalana.

UNA MIRADA PENETRANT A LA VIDA FAMILIAR DE LA BURGESIA Lluís Permanyer es el gran coneixedor de la burgesia barcelonina i els moviments artístics, socials, culturals i polítics que aquesta va impulsar entre els segles XIX i XX. El seu anterior llibre amb Angle Editorial, _L'esplendor de la Barcelona burgesa_, va suposar un gran exit de vendes amb sis edicions. Ara, amb _Vides privades de la Barcelona burgesa_ s'endinsa i aprofundeix en els rituals, els esdeveniments i les formes de vida familiars i personals d'aquesta classe social. La seva mirada desgrana i analitza les interioritats de la familia, el temps dedicat a les diverses formes d'oci, la varietat de diversions i d'afeccions privades, les celebracions, les festes particulars, les formes de relacio privada. Tot allo que habitualment quedava dins de casa, dins de la familia. El llibre presenta una seleccio fotografica extraordinaria, resultat d'una amplia recerca en arxius familiars i personals. La majoria d'imatges son, doncs, inedites i capten moments de la vida quotidiana de les grans families de Barcelona. LLUIS PERMANYER Nascut a Barcelona el 1939, es periodista. Escriu a _La Vanguardia_ des del 1966, on es cronista de la ciutat. Ha estat guardonat amb els premis Luca de Tena, Ciutat de Barcelona, Pere Quart d'H

Un viatge relaxat per la ciutat a traves de 23 itineraris que aposten per una manera diferent de relacionar-se amb l’espai i el temps urbans. Rutes guiades curosament, que són un homenatge a tots els

S’ha parlat i es parlarà molt de l’exili republicà de 1939. Poques vegades, però, s’ha estudiat l’importantíssim paper de la dona en la diàspora provocada pel final de la Guerra Civil espanyola. Mart

Aquest volum clou Breu historia del catalanisme. En aquest segon lliurament, que comença el 1931, se sintetitza el desenvolupament de la Catalunya republicana, la guerra civil, lintent de sobreviure com a pais durant el franquisme i les esperances que sobren amb el nou periode encetat des de 1975.

D'on sorgia la fascinació que l'URSS va exercir sobre Catalunya? Per què escriptors, sindicalistes, polítics i artistes van acollir amb entusiasme el nou règim sorgit de la revolució? Fins a quin punt el cinema, el cartellisme, la literatura i la ideologia soviètiques van impregnar personatges tan dispars i aparentment allunyats del comunisme com Josep Pla, Antoni Rovira i Virgili, Francesc Macià o Josep Carner-Ribalta? Ramon Breu ressegueix, en un assaig sorprenent i novedos, les petjades del somni soviètic en la realitat catalana de l'època.

En el decurs de la història, el món jueu i el món català han generat zones compartides. La història de la relació entre Catalunya i els jueus és, d''una banda, una història amb valuoses aportacions e

Teniu entre les mans el segon volum de la Història de la Conca de Barberà. Les arrels del passat, una història que va néixer en el si del Consell Comarcal de la Conca de Barberà el juny del 2004, qua