Libros de Cataluña, página 26 de 178

La repressió, element consubstancial al règim franquista, és un aspecte clau a l'hora d'analitzar la durada d'aquest en el seu intent de perpetuar-se. Durant la guerra civil i la postguerra, el franquisme es plantejà d'eliminar o "aniquilar" els elements republicans que podien posar en perill la dictadura. La dictadura franquista tot i variar el grau d'intensitat repressiva, fou especialment virulenta durant la postguerra (1939-1948), dirigida contra persones i col·lectius republicans. Aquest llibre sintetitza els resultats de la recerca realitzada sobre la repressió franquista a l'Alt Penedès. S'hi fa un estudi quantitatiu i nominal i una anàlisi qualitativa sobre les diferents tipologies de repressió, a partir d'exemples personals i municipals. L'acotament local i comarcal ens ha permès d'analitzar la repressió en tota la seva amplitud social i donar nom a les víctimes a través de les quals hem analitzat la repressió sociològicament i política.

Aquesta obra és una contribució al coneixement de la comarca natural del Moianès mitjançant el recull de les maneres danomenar els diversos llocs del seu territori. Conté, doncs, els topònims(tant hi

Les identitats a la Catalunya contemporània és un llibre amb 24 reflexions en profunditat sobre la formació de la identitat catalana, tal com la tenim avui. Cadascuna d?aquestes aportacions revela aspectes desconeguts i de vegades impensats que ens faran pensar en clau de present i ens faran entendre què som avui els catalans i per què ho som. Obra coordinada pel prestigiós historiador Jordi Casassas.

Recopilación de las intervenciones en las jornadas organizadas por el Centre d'Historia Contemporània de Catalunya los días 28 y 29 de mayo de 2009 en el marco de la conmemoración del centenario de l

Sovint el corporativisme ha estat vinculat al feixisme, però ni el feixisme és simplement corporativismeni el corporativisme és un fet exclusiu del feixisme. Des de final del segle XIX fins a la Sego

El camp d’Argelers és, avui dia, una icona viva en la memòria col·lectiva catalana i espanyola, tant si les famílies han viscut a la Catalunya franquista com si han viscut a l’exili. Es pot afirmar q

El fenomen de l'estraperlo va marcar la vida a l'Espanya dels anys quaranta. La periodista Laura de Andrés ens submergeix en el món de privacions i racionament de la postguerra i en l'aparició de l'estraperlo. Des de l'entrada dels nacionals a Barcelona fins al final de l'autarquia. Del camp a la ciutat. De la pura subsistència als articles de luxe. Els que el van patir i els que s'hi van fer rics. La investigació de Laura de Andrés recull la veu d'aquells que s'hi van trobar i que volen explicar la seva vivència perquè no quedi impune en l'oblit i ofereix un quadre viu i complet d'una de les realitats més dures del franquisme.

El llibre es una nova aportacio als estudis sobre la Guerra de Successio a Catalunya des dun observatori privilegiat (en part per la seva situacio fronterera) i poc estudiat, la Seu dUrgell, i una fortalesa, Castellciutat, que tingue un paper rellevant en la historia militar de Catalunya. Castellciutat, governada pel mitic general Moragues, controlava una area extensa dels Pirineus, des dels Pallars fins a la Cerdanya, enfront de les escomeses franceses de laltra banda de la frontera. A partir de 1712, exerci un paper ben destacat sobretot quan comença la retirada dels exercits aliats del Principat, moment a partir del qual la resistencia catalana gravita, a grans trets, en el tripode defensiu de les places de Castellciutat-Cardona-Barcelona. La caiguda de Castellciutat, el setembre de 1713, a mans borboniques esdevingue el primer acte del drama final de la derrota politico-militar de Catalunya.

Les colònies són un fenomen singular de la industrialitzatció de Catalunya. Construïdes a la vora dels rius per aprofitar la força de l''aigua, les colònies tèxtils es varn caracteritzar per aglutina

La fita primordial d´aquest llibre -segona edició molt augmentada d´una obra fonamental tant sobre Espriu com sobre Arenys de Mar- és que l´hipotétic lector d´Espriu, que desconegui Arenys de Mar i l

Humorista i ninotaire d'una ironia intel•ligent i subtil, contista d'imaginació desbordant, tertulià incansable, bohemi per sobre de tot, Jaume Passarell representa el periodisme catalanista i liber

Considerat una de les joves promeses del periodisme republicà, Joan Granés (1905-1928) va veure estroncada una carrera brillant per la seva prematura mort. Però va deixar escrit un diari, unes planes

Una tarde de julio de 2009, en medio de un incendio en Horta de Sant Joan, un grupo de bomberos experimentados quedó rodeado por las llamas sin que pudieran huir. El balance no podía ser peor: cinco muertos (Jaume Arpa, Pau Costa, David Duaigues, Ramon Espinet i Jordi More) y un herido muy grave (Josep Pallas). El viento soplaba con fuerza y en poco rato, mientras el equipo talaba arboles a toda prisa para intentar hacer una zona segura que les permitiera salvar la vida, el fuego los cazo. Aquella fue una jornada tragica para el Cuerpo de Bomberos y para todas las familias de las victimas. A partir de entonces, tramites judiciales e, incluso, una comision de investigacion creada por el Parlamento de Cataluña, intentan dar una explicacion a lo que paso. Dolors Espinet, hermana de Ramon, uno de los bomberos muertos, busca en La verdad quema da respuestas al porque de estos desgraciados hechos, a la vez que hace una llamada a la reflexion y homenajea a los bomberos que perdieron la vida.

La Coronela de Barcelona fou una institució híbrida -civil i militar- que, al principi del segle XVIII, recollí l'experiència catalana en autodefensa i es convertí en una milícia urbana funcional: organitzada, permanent, armada i uniformada.

A l'època moderna la dinàmica d'una guerra, a més comptar amb la mort de militars i de civils innocents, i la destrucció d'immobles i collites, solia comportar també epidèmies contagioses, misèria i fam. Aquest context de crisi generalitzada es traduïa en un període de clara involució demogràfica, perfectament constatable en xifres a través de la documentació de l'època. Han perdurat molts dels testimonis escrits sobre la guerra del Francès (1808-1814). La tragèdia es va estendre arreu del país, i Tarragona i la seva comarca no en van ser una excepció, ben al contrari, el cas de la zona tarragonina és un dels més durs.

Reedición de la obra que acompañó los primeros pasos del Museu d'Historia de Catalunya, nacido en 1996. El texto describe un recorrido cronológico por la historia de nuestro país, desde los primeros poblados humanos hasta hoy. Una obra amena y divulgativa profusamente ilustrada y, a la vez, rigurosa y actualizada.