Preventa de libros de Literatura en catalán

La novel·la en català més divertida i esbojarrada del moment.Una història per riure, plorar i reconciliar-se amb la vida. La Rita Racons se’n va als Estats Units a fer d’au-pair sense saber-ho del to

L’Iris viu a Londres, treballa en una gran entitat financera i sembla tenir-ho tot sota control, fins que la seva vida s’esmicola: la traïció del promès i una pèrdua irreparable que arrossega des de

Què estan disposades a fer per estimar-se, una mare i una filla? "Des que he nascut, puc morir en qualsevol moment". Aquesta és una història sobre créixer en un entorn hostil. La protagonista d'aques

Quan els malsons esdevenen reals, el passat ja no es pot amagar i cal enfrontar-se a la foscor La Marina, després de la mort del seu pare, amb qui feia anys que no tenia relació, torna al poble on va creixer per assistir a l'enterrament. Pero el retrobament amb velles amistats i amors fugissers desperta tambe un passat que no havia pogut deixar mai enrere. Fa vint-i-cinc anys, la Marina va perdre una part de si mateixa en un bosc, i ara, als trenta-tres, aquest bosc torna a la seva vida en forma de somnis que traspassen la frontera de la realitat. Entre els secrets familiars amagats i les aparicions inquietants que l'han perseguit des de petita, la Marina nomes te una opcio: enfrontar-se a aquest mon oniric i recuperar allo que va perdre per vencer, potser per primer cop, les pors que la criden des de la foscor i per mirar finalment endavant, al futur que l'espera.

Una novel·la sobre el dol, la necessitat d'entendre els altres -i a un mateix- i el veritable significat d'estimar Tres germans. Tres maneres de viure, de callar, de retreure. Ja adults, davant del notari, escolten el testament del pare: el pis de Gracia repartit a parts iguals i l'Aurelia com a unica hereva de la casa familiar a Guimera. Amb aquest llegat inesperat a les mans, l'Aurelia es pregunta quin es el veritable sentit de ser una familia: acceptar la rancunia de la Gisela i la indiferencia d'en Guillem?, conviure amb la veu absent de la mare? Potser la familia es sobretot el pare que ella ha cuidat i la filla que ha engendrat. Mai mes sera dimecres desplega el passat i el present de l'Aurelia Alzina Amat en capitols concisos que fan aflorar contradiccions i flaqueses i ens parlen dels vincles familiars i de la recerca de la propia identitat.

Rascaparets era el nom que, de petits, donàvem als mistos Garibaldi: una tira de cartró amb quinze o setze ungletes d'explosiu, que la canalla feiem esclatar, arrossegant-les per façanes i pedrissos.

Entre dues nits immenses, un llibre que tria bategar. Un poemari de resistència clara i bellesa ferma: paraules que no fugen de la fosca; hi entren per encendre-hi llum. Navegar l’interval és la prov

L Amos i l Emerson es van conéixer fa anys a la universitat i la seva amistat ha anat creixent al llarg del temps. Les seves dones són amigues; les seves filles també. Gaudeixen d una vida còmoda i s

Amb una prosa elegant i colpidora, Anna Molina teixeix una historia de vides que s'entrecreuen i ens recorda que, fins i tot les papallones, per volar, han d'haver oblidat que un dia no tenien ales. En Marcel i la Nora es troben a l'adolescencia, en aquell limit on l'amor es descoberta i abisme; pero quan les seves peces començaven a encaixar, la vida els separa. Anys despres, les seves veus s'alternen per reconstruir allo que la memoria va gravar en els records: un amor adolescent interromput, secrets familiars que supuren, la recerca d'una identitat que nomes l'escriptura pot redimir. De Mas d'en Roig a Barcelona, de la innocencia a la lucidesa, L'oblit de les papallones es una novel·la sobre les formes que adopta l'amor -i la seva absencia-, sobre la culpa, la reparacio i la necessitat d'escriure per comprendre.

«La vaig mirar fer la maleta, simplement, i després la vaig veure partir. Sense dir res. Lluny del poble, i de la meva vida. Passa que sense la seva empenta, pobra de mi, ja pus mai vaig tenir el cor

Deu veus, deu histories, deu relats reals explicats amb respecte i fam de sentit des de dins del laberint Aquest llibre dona veu als qui no en solen tenir, als qui s'han extraviat pels laberints del trastorn mental i pateixen el rebuig de la societat. Fa temps, aquesta exclusio es feia explicita en la nau dels folls, l'embarcacio que allunyava els inadaptats riu enlla. Mes tard, els encarregats d'aillar-los van ser els manicomis. Ara, les estrategies son -o semblen- menys repressives: els que han estat rebatejats amb el nom de malalts mentals es troben que, simplement, se'ls medica i se'ls nega el discurs. Se'ls fa callar sobre el que viuen. I se'ls corregeix. Les histories que es reuneixen aqui son reals, i tot el valor del llibre rau en els seus protagonistes, en les seves vivencies: que ens fa perdre el seny, que ens fa conservar-lo, que ens protegeix davant una amenaça que pot afectar tothom i que podem fer quan algu, fins i tot nosaltres mateixos, creua la linia i comença a veure el pou des de dins. Si alguna cosa vaig aprendre escrivint Les veus del laberint es que les persones ho son mes enlla dels seus trastorns, escriu Ruiz Garzon. Que no hi ha esquizofrenics, bipolars, ansiosos o deprimits, sino fills, mares, germans, marits o amigues amb mil trets unics, als quals els han caigut una serie de simptomes i, amb sort, de tractaments. No hi ha bojos, o almenys no serveix de gaire, l'etiqueta. Hi ha gent que pateix, i es feina nostra saber si els ajudem o si preferim, porucs o egoistes, condemnar-los. Com va expressar un d'ells: Sortir d'aqui es molt dificil; l'entrada, en canvi, es mes a prop del que la gent es pensa.

Carolina. Carol. Lina. Li. Quants noms pot tenir una dona abans de reconeixer-se? Quan l'Ona troba una fotografia antiga de la seva mare, la Carol, amb una disfressa i un nom desconegut, el passat s'obre com una ferida. Es llavors quan la Carol s'endinsa en els records d'un primer amor que va ser lluminos pero tambe mot doloros i que la va fer petita, en la veu d'algu que la va fer petita mentre li deia que l'estimava. Ara, com a mare, haura d'aprendre a mirar-se amb els ulls de la seva filla, a cuidar el seu propi jardi interior i a perdonar-se. La Carol haura d'enfrontar-se a les seves propies ferides i aconseguir el perdo mes dificil: el d'una mateixa. Una novel·la sobre les cicatrius invisibles de l'amor, la reconstruccio de la identitat i la força de tornar a dir-se pel propi nom.

Edició commemorativa dels 50 anys de la mort de l’autoraClementina Arderiu (1889-1976), una de les veus més altes de la poesia catalana del segle XX i baula imprescindible en la tradició literària fe