Libros de Teatro en catalán, página 6 de 60

Títol cabdal d'Àngel GuimeràTerra baixa es va estrenar el 27 de novembre de 1896 al Teatro Español de Madrid amb un considerable èxit de públic. L'estrena catalana es va realitzar el febrer de 1897 a

Terra baixa és lobra més popular dÀngel Guimerà (1845-1924), una de les seves peces més representatives i, alhora, una de les més conegudes de la història del teatre català. Es va estrenar el 27 de novembre de 1896 amb un gran èxit de públic, èxit que sha repetit, tot al llarg del seu segle i escaig dhistòria, cada cop que la dramàtica història del triangle format per la Marta, el Manelic i lamo Sebastià ha pujat a escena, agombolada per muntatges i lectures de criteri divers. També sha traduït a nombroses llengües, ha estat adaptada a lòpera i se nhan fet versions ciematogràfiques, entre les quals, la de la prestigiosa directora alemanya Leni Riefenstahl. Terra baixa pertany a letapa més sòlida i madura de Guimerà i és en les seves escenes i personatges on trobern la millor síntesi entre la trama amorosa i el conflicte de poder. Ledició que presentem senriqueix amb una introducció de Ramon Bacardit, especialista en el teatre dÀngel Guimerà, i una bateria dexercicis didàctics que volen fer més llegidora, entre els estudiants, aquesta obra fonamental del teatre català.

Amb estudi introductori i propostes de treball a cura d'Anton Carbonell.Aquesta edició de Terra baixa vol apropar al públic escolar una de les obres més representatives de la literatura catalana i, alhora, posar en evidencia la singularitat del llenguatge teatral que la conforma. Per llegir-la adequadament, no es pot menystenir la seva naturalesa escenica i, en aquest sentit, es bo de valorar com ha estat comentada i interpretada al llarg del temps. Terra baixa (1897) es un drama que presenta, a traves de diversos elements (romantics, realistes, modernistes), un joc de tensions humanes i simboliques de gran força teatral. El conflicte entre l'ideal de la terra alta i la realitat de la terra baixa aconsegueix una categoria mitica i obre pas a la creacio de personatges inoblidables (Manelic, Marta, Sebastia) que viuen amb intensitat la problematica de la possessio amorosa. No es estrany que una obra d'aquestes caracteristiques assolis ben aviat una consideracio de classic del teatre catala i un veritable resso universal.

La naturalesa escènica i, en aquest sentit, és bo de valorar com ha estat comentada i interpretada al llarg del temps.

Teoria de catàstrofes és la tragicomèdia d'un enginyer davant la caiguda d'un pont d'autovia després d'un aiguat. Un home cara a cara amb el desastre, amb la responsabilitat, amb les víctimes...Un home, el seu amic i una noia davant de l'abisme.

Dramaturgia contemporanea de Sílvia Navarro i Perramon

Durant la temporada 2002-2003, el TNC va engegar el Projecte T-6, un programa que ofereix els dramaturgs la possibilitat d'escriure i estrenar un text segons un procés que comprèn des de la discussió

Una tranquil.la urbanització fronterera es disposa a organitzar una celebració que tindra lloc al pavelló municipal, el qual es troba situat a la sortida de la localitat, a prop d'una zona boscosa per on es comenta que transiten persones estrangeres de manera irregular. Amb l'aparició de diverses pintades amb missatges amenaçadors, s'apoderara de la població una espiral de por, suposicions i violencia que no només trasbalsara la vida rutinaria dels seus habitants, sinó que acabara pertorbant greument les seves normes de convivencia.

El 7 de Novembre de 1936 s'estrenava al Teatre Nou de Barcelona Tempesta esva¯da, una comédia lírica amb llibret de Carme Montoriol i música de Joaquim Serra, dues joves promeses d'origen empodradés

Les obres que es recullen en aquest volum són les més significatives d’Àngel Guimerà i van ser escrites en el període de màxima plenitud creativa de l’autor. Mar i cel (1888) que va obtenir a la seva

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 Barcelona, 1985) va escriure assaig, teatre,narrativa i poesia. Amb motiu del centenari del seu naixement, labutxaca presenta tres volums, acura despecialistes de primer ordre, que recullen la narrativa completa, la poesia i el teatre original del gran autor. En el volum de narrativa, ledicio i la presentacio son de Gabriella Gavagnin i Victor Martinez-Gil; en el volum de poesia, dOlivia Gassol. El volum de teatre, que recull (com elsaltres dos) la versio defi nitiva dels textos, porta un proleg dEnric Gallen.

Científicament s?ha demostrat... A la ciutat d?Ensaïmada, els savis de la Comissió d?Assumptes Introbables suggereixen al Sobirà Babalà que empresoni tots els colors. La ciutat resta del tot grisa, a

Amb aquest segon volum es tanca el recull del teatre complet de Manuel de Pedrolo. L?obra inclou vuit peces teatrals escrites entre 1959 i 1977, i que es presenten en l?estricte ordre cronologic de redaccio: Tecnica de cambra, Soc el defecte, Acompanyo qualsevol cas, Bones noticies de Sister, L?us de la materia, Aquesta nit tanquem, La sentencia, i D?ara a dema. Totes han estat publicades separadament, tret de La sentencia, que es una obra inedita.

La continuïtat ens és donada aquí a través de dues comèdies en vers, La Llúcia i la Ramoneta -propera a la farsa- i Les llàgrimes d'Angelina -acostada a la comèdia sentimental. També es pot parlar de continuïtat en el cas de L'assassinat de la senyora Abril, peça amb la qual Sagarra porta de bell nou a l'escena teatre en prosa. Judit, d'argument bíblic, l'única tragèdia que va escriure l'autor -en majestuosos decasíl •labs blancs-, és la novetat creativa sagarriana que recull el volum, i una reflexió sobre la situació del país durant la Dictadura de Primo de Rivera

La presencia del teatre de Juli Vallmitjana (Barcelona 1873-1937) als escenaris barcelonins des de la seva primera estrena, el 1907, fins la darrera el 1929, estigue marcada per períodes de gran intensitat. Al llarg de vint-i-dos anys, Vallmitjana estrena vint-i-sis textos originals i es converti, si mes no des del 1911, en un dramaturg conegut, d'exit entre el public popular. El triomf fulgurant de Juli Vallmitjana en l'escena catalana condiciona l'evolucio posterior del seu teatre, ja que fixa, per al public i la critica la imatge del dramaturg com especialista en la tematica dels gitanos i els baixos fons barcelonins i com un outsider dels corrents dominants.

El que caracteritza els millors personatges de Vallmitjana, es que viuen absolutament desplaçats de la realitat, en una mena de deliri que els mena a anar-se explicant sense parar a ells mateixos, perque no se'ls ensorri tot al voltant, en una fragilitat tan desesperada, que entre el moment que viuen i el no-res nomes hi ha un fil. Aquesta dependencia, addiccio, del llenguatge, que amb la seva capacitat de falsejament i ficcionalitat els salva de la destruccio definitiva, d'un costat, i aquest distanciament, que Vallmitjana sap posar entre la mirada dels seus personatges i la del public, de l'altre, son els motius coadjuvants que fan, els personatges i aquestes obres en conjunt, irremisiblement i rotundament contemporanis.