Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845?Barcelona, 1924) constitueix, junt amb Verdaguer i Narcís Oller, la tríada sobre la qual es basa la Renaixença de les lletres catalanes. Verdaguer destacà sobretot en la poesia; Oller, en la narrativa, i Guimerà, en el camp del teatre, en què no només van posar al dia la literatura catalana sinó que la van situar en el món. Mar i Cel, Maria Rosa, La filla del mar i, en especial, Terra baixa són les obres més conegudes del Guimerà dramaturg: van ser molt populars en la seva època i, cent anys més tard, encara es continuen representant. Però Guimerà va ser també un poeta de prestigi i un home molt influent i respectat en els cercles polítics catalanistes, pel seu decidit compromís amb la pàtria i amb la llengua que ell havia escollit..
Recibe novedades de José Francisco Yvars Castelló directamente en tu email
Les obres que es recullen en aquest volum són les més significatives d’Àngel Guimerà i van ser escrites en el període de màxima plenitud creativa de l’autor. Mar i cel (1888) que va obtenir a la seva
Como tantos otros artistas e intelectuales de su generación, el barcelonés Antoni Clavé vivió la búsqueda apasionada de una nueva creatividad de la mano de las vanguardias estéticas y políticas del periodo de entreguerras. Las obras seleccionadas para esta publicacion reflejan esa andadura, esa busqueda, esa mirada que no supo de fronteras formales, intelectuales o politicas a la hora de expresar las mas hondas inquietudes del creador.
Se trata de un texto único, difícil de definir, en perfecta sintonía con el carácter del autor. El texto es, al tiempo, una semblanza del personaje, tan excéntrico como brillante, y un estudio agudo y riguroso que apunta la relevancia de la figura de Wabug en la Historia del Arte