DIARI DE TARDOR

Jaume Ferran ha tingut una llarga trajectoria poetica, emmarcada dins de la generació dels anys 50, amb una colla de llibres de versos escrits en castellà. De fet, no va ser fins al 2001, gairebe cinquanta anys despres de l'aparició del seu primer llibre, que es va estrenar com a escriptor tambe en català; i ho va fer amb un relat autobiogràfic titulat Memories de Ponent (Premi Gaziel de Biografies i Memories, 2000).En aquell volum, l'autor repassava la seva infantesa a Cervera i la seva vida d'estudiant a Barcelona, el trasllat a Madrid als primers anys 50 i, despres, la seva llarga experiencia americana. Ara, en aquest Diari de tardor, Jaume Ferran ens ofereix la recapitulació definitiva de la seva experiencia vital: un dietari que adreça a la memoria de la seva esposa, des del convenciment que contra la mort s'hi lluita amb l'exercici del record.