Fa més d’un segle que Gaston Paris reclamava la urgència de fer una monografa per a cada parlar. És cert que els atles lingüístics ens donen una visió de conjunt, a vol d’ocell, de la unitat i diversitat d’una llengua històrica; però també és obvi que l’anàlisi exhaustiva només s’aconse- gueix a través d’una prospecció realitzada punt per punt i sense estalvi de temps. Només per aquesta raó ja cal que ens congratulem del treball que ens ofereix Pere Navarro; però la satisfacció és més gran pel fet que la monografa versa sobre el parlar d’una àrea que lingüísticament és quasi un erm per l’escàs interès que ha despertat entre els especialistes. I això no per manca d’atractius.