Una joven empleada de hogar y un vendedor ambulante coinciden en un banco de uno de esos parques que embellecen algunas plazas de París. Marguerite Duras se sirve de este encuentro casual para enfrentar dos visiones opuestas del mundo y de la vida: la mujer, rebelde, espera un marido que la saque de su infelicidad; el hombre, resignado, carece de valor para dar un giro a su existencia. En este magnífico y revelador diálogo, una obra esencial de la escritora francesa, se desnudan dos almas para escapar de su angustiosa soledad, sin cerrar la puerta a la esperanza de aproximar unas posturas aparentemente tan alejadas.
Ficha técnica
Editorial: Menoscuarto
ISBN: 9788415740179
Idioma: Castellano
Número de páginas: 128
Tiempo de lectura:
2h 58m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/09/2014
Año de edición: 2014
Plaza de edición: España
Colección:
Cuadrante 9
Cuadrante 9
Alto: 2.1 cm
Ancho: 1.4 cm
Grueso: 0.2 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Marguerite Duras
Nascuda el 1914 a prop de Saigon (Cochinchina), filla d'una mare mestra i un pare professor de matemàtiques, Marguerite Donnadieu va ser novel·lista, guionista i directora de cinema francesa, autora de L'amant o La vida material. Es va establir definitivament a França el 1932, on va publicar la seva primera novel·la (Les Impudents), sota el pseudònim de Marguerite Duras, el 1943. Les experiències que va viure amb la seva mare a Indoxina la van inspirar per escriure la novel·la Un dic contra el Pacífic, amb la qual es va donar a conèixer per al gran públic el 1950. Durant la Segona Guerra Mundial, va col·laborar a París amb la Resistència, per la qual cosa va ser deportada a Alemanya. Va ser resistent durant la Segona Guerra Mundial, comunista fins al 1950, i va participar activament en el Maig del 68. Va desenvolupar una intensa activitat en els camps del periodisme, la novel·la, el teatre i el cinema, i va escriure i dirigir diverses pel·lícules i obres teatrals. Va escriure el guió de la cèlebre pel·lícula Hiroshima, mon amour (1958), dirigida per Alain Resnais. Va morir el 3 de març de 1996 a París. Inicialment propera a la línia existencialista de Jean-Paul Sartre i Albert Camus, després es va acostar als postulats del «nouveau roman» d'Alain Robbe-Grillet, tot i que les seves novel·les no es limiten mai al mer experimentalisme, sinó que deixen entreveure un alè intensament personal i viscut.