No és pas difícil d?entendre per què el deure de perdonar ha esdevingut avui el nostre problema. El perdó que hem de concedir a l?ofensor i al perseguidor resulta, en efecte, excepcionalment difícil per a una certa categoria d?humiliats i d?ofesos: perdonar suposa un esforç constant per començar de nou, i el dilema es troba, en alguns casos, al límit de les nostres forces. En sentit estricte, però, el perdó ja constitueix efectivament un cas-límit, com poden ser-ho els remordiments, el sacrifici i el gest caritatiu. Vladimir Jankélévitch publica aquest llibre el 1967, quan a Europa es debat sobre la imprescriptibilitat dels crims del nazisme. Es tracta, com assenyala Oriol Ponsatí-Murlà en el pròleg, d?una discussió jurídica, però també filosòfica. En aquest sentit, l?obra de Jankélévitch traça una complexa i apassionada distinció entre les diferents formes de perdonar.
Ficha técnica
Traductor: Begoña Capllonch
Editorial: Fragmenta Editorial, Sl
ISBN: 9788410188525
Idioma: Catalán
Número de páginas: 256
Tiempo de lectura:
6h 3m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/09/2024
Año de edición: 2024
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
Biblioteca de Pensament Contemporani
Biblioteca de Pensament Contemporani
Número: 7
Alto: 13.0 cm
Ancho: 21.0 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Vladimir Jankélévitch
Bourges, 1903 - París, 1985 Filòsof i musicòleg francès. Fill de pares jueus russos emigrats a França, abans de la Segona Guerra Mundial impartí docència a les universitats de Tolosa i Lille (1936-1939). El 1941 es va unir a la Resistència francesa a Tolosa de Llenguadoc. Acabada la Guerra, és restituït en el càrrec de professor de la Universitat de Lille. El 1951 guanya la càtedra de filosofia moral de la Universitat de la Sorbona, que ocuparà fins a la jubilació, el 1979. L’obra de Jankélévitch, extensa, singular i personal, es mou entre la música, la metafísica, l’estètica i la moral.