Juny de 1816 a Villa Diodati, una mansió vora el llac Leman (Suïssa). Quan lord Byron va proposar als seus convidats que cadascú escrivís una història de terror per matar l'avorriment -el mal temps els impedia sortir de la mansió-, ningú no podia imaginar que dos d'aquells relats passarien a la història de la literatura universal: _Frankenstein_, de Mary Shelley, i _El vampir_, de John William Polidori, aleshores metge personal de Byron. A _El vampir_ Polidori transforma una figura del folklore europeu en el vampir lord Ruthven, un personatge aristocràtic, sofisticat, seductor i amb poders sobrenaturals que passarà a l'imaginari col·lectiu de tota la humanitat. Al llarg del segle xix la narració tindrà nombroses edicions i traduccions i influirà decisivament en totes les obres posteriors sobre vampirs, especialment _Dràcula_ de Bram Stoker. LA NARRACIÓ QUE CREA LA FIGURA UNIVERSAL DEL VAMPIR.
Ficha técnica
Traductor: Marina Espasa Sans
Editorial: Angle Editorial
ISBN: 9788415695318
Idioma: Catalán
Número de páginas: 72
Tiempo de lectura:
1h 37m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/06/2013
Año de edición: 2013
Plaza de edición: Es
Colección:
El far
El far
Número: 22
Alto: 18.0 cm
Ancho: 12.0 cm
Peso: 90.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por John William Polidori y Anna Vilajosana
John William Polidori (1795-1821) fue un médico y escritor inglés, hijo de un exiliado italiano, conocido por escribir "El Vampiro" (1819), la primera historia de vampiros en inglés que sentó las bases del arquetipo del vampiro romántico, influenciado por Lord Byron, su paciente y empleador. Tras graduarse en medicina en Edimburgo, viajó con Byron como su médico personal, un periodo en el que escribió su influyente relato. A pesar de su corta vida, su obra tuvo un impacto duradero en el género del terror y la literatura de vampiros.
( (Iàsnaia Poliana, 1828 - Astàpovo, 1910). Un dels grans escriptors de la història, per la seva destresa narrativa, la profunditat de les intuïcions i la precisió psicològica amb què descriu als personatges. La seva obra la constitueixen títols tan rellevants com _Guerra i pau_ (1869), _Anna Karènina_ (1877), _La mort d'Ivan Ilitx_ (1887), _Sonata a Kreutzer_ (1889) o _Resurrecció_ (1899). Angle Editorial n'ha publicat _Confessió_ (1882) i _Contra la guerra i la violència_ (coedició amb l'ICIP). A banda de l'obra estrictament literària, que li va donar repercussió universal, i de cartes i diaris, Tolstoi va escriure moltíssims assaigs, nombrosos pamflets i incomptables articles sobre temàtiques variadíssimes: el concepte d'art, qüestions religioses i ètiques, crítica política i econòmica, denúncies contra l'estat, propostes educatives, reflexions sociològiques, etc. Aquest esforç ingent per entendre el món i criticar les males polítiques l'erigeixen en un dels pensadors morals més fecunds i més fascinants.