Al món no hi ha cap altra parada d''ocells com la que madó Fàtima té al mercat.Al món no hi ha cap altra parada d''ocells com la que madó Fàtima té al mercat. I poques històries hi ha que semblin tan prodigioses com la que s''explica, fil per randa, en aquest llibre. Tanmateix, per fantàstica que us pugui semblar aquesta història, tot va començar d''una manera ben senzilla...
Ficha técnica
Ilustrador: Mercè Canals
Editorial: La Galera, S.A. Editorial
ISBN: 9788424643607
Idioma: Catalán
Número de páginas: 32
Fecha de lanzamiento: 01/06/2012
Año de edición: 2012
Plaza de edición: España
Colección:
Grumets de la Galera
Grumets de la Galera
Número: 219
Grueso: 12.0 cm
Peso: 70.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Teresa Duran
Barcelona, 1949 Escriptora, il·lustradora, dissenyadora gràfica, traductora, pedagoga, molt reconeguda per la seva dedicació al llibre infantil i juvenil, tant en el camp de la creació com en el de la recerca, la crítica literària o diverses formes de docència i difusió. Ha escrit gran nombre de llibres per a nens i joves. També ha traduït obres destacades com els Contes per telèfon de Gianni Rodari o Els últims gegants de François Place. L’any 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi i, el 2020, el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català. «M’agrada molt llegir. Tant, que a vegades no puc evitar escriure les coses que no he pogut llegir enlloc. Llavors, i si a un editor li plauen, les històries que jo m’he inventat es publiquen. Així, si hi ha sort, les llegeix molta més gent de la que jo podria abastar només explicant-les de viva veu (que és una cosa que també he fet durant molt de temps, però en aquest cas les històries no eren inventades meves). També m’agrada molt mirar. Per això m’embadoco davant les pel·lícules, els dibuixos i les pintures dels altres i, molt de tant en tant, dibuixo o, força més sovint, faig dibuixar als meus alumnes o els comento coses de l’Art i la il·lustració. Em considero afortunada: tinc una bona colla d’amics als qui agrada el mateix que a mi. En xerrem sovint...»