Francesc Puiols per ell mateix dArtur Bladé Desumvila reconstrueix la trajectòria vital i artística de Francesc Pujols, personatge singular de la generació dEugeni DOrs i Josep Carner i admirat per Salvador Dalí.Artur Bladé va compartir amb Francesc Pujols un any i mig dexili a Montpeller, on van mantenir llargues i intenses converses de les que Bladé en va conservar els apunts i que van servir de base de lobra. Malgrat la dificultat de copsar la personalitat cultural dun escriptor que passa per etapes tan diverses com la de poeta maragallià, escriptor de teatre o filòsof, Artur Bladé sap recollir i desgranar, de la mà del propi Francesc Pujols, tot un seguit de fets i anècdotes queconfegeixen la personalitat i expliquen lobra de lautor.Amb una prosa precisa, planera i rica en matisos fent un excel·lent retrat delpersonatge i de lèpoca que va viure, Francesc Puiols per ell mateix és untreball en molts aspectes definitiu sobre la figura del filòsof català, ja que recull tots els comentaris i arguments vitals i filosòfics de Francesc Pujols, molts dells fins al moment desconeguts, que el propi personatge li va confiar.
Ficha técnica
Editorial: Brau Edicions S L
ISBN: 9788495946652
Idioma: Catalán
Número de páginas: 528
Tiempo de lectura:
12h 38m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 22/05/2006
Año de edición: 2006
Plaza de edición: Girona
Especificaciones del producto
Escrito por Artur Bladé i Desumvila
Artur Bladé (Benissanet 1907 - Barcelona 1995) va conrear la narrativa i l'assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. Personalitat autodidacta de les nostres lletres, republicà i catalanista, es va exiliar al final de la guerra civil a França i a Mèxic, on va elaborar literàriament els records de la guerra i de l'exili, les converses mantingudes amb Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili i Francesc Pujols, així com la vida al seu poble i la comarca natals, la Ribera d'Ebre; tot això va formar un tríptic literari, històric i sentimental d'una quinzena de llibres que ja són tota una referència en el memorialisme català del segle XX, al costat de les grans obres de Pla, Gaziel o Sagarra. Al seu retorn a Catalunya, el 1961, va col·laborar activament en el redreçament cultural i lingüístic del país. Va publicar diversos volums d'història, va escriure àmpliament en la premsa catalana (Avui, Tele-Estel, Serra d'Or...) i va iniciar una llarga sèrie de dietaris, anomenats Viure a Tarragona, que abasta la crònica dels deu últims anys del franquisme i els primers de la transició.