Si poses el meu nom a Google, pots arribar a creure que ho esbrinaràs tot sobre mi, tu i milers de persones més. Al cap i a la fi, hi podràs llegir la meva vida a l’instant. Però no ho sabràs tot, ni de bon tros. Hi ha fets que no han transcendit, episodis que m’agradaria contextualitzar, experiències que em cal endreçar... Més que una necessitat, és una il·lusió: la que em provoca veure la meva història reflectida en un llibre, en una autobiografia. Seria feliç si aquest relat agradés als lectors tant com el meu joc, perquè en escriure’l hi he dipositat el mateix afany i interès que poso al camp quan porto les boniques samarretes del Barça o de la selecció. Aquest era el meu objectiu.
Andrés Iniesta
Aquesta no és una biografia normal, en el sentit que no és el relat tradicional d’una vida. Ni tan sols és un llibre sobre l’«Iniesta». És, en realitat, el llibre de l’Andrés. El seu llibre. Ni més ni menys. Els qui estiguin acostumats a les memòries on l’heroi enllaça un rere l’altre els episodis més gloriosos o banals de la seva existència (gairebé sempre embellint els èxits i ocultant els fracassos o les pors) potser se sorprendran quan observin que el nostre protagonista apareix menys del que, en principi, seria esperable. L’Andrés aquí fa el contrari. Treu el nas a tots els capítols, intervé en les controvèrsies, puntualitza, aclareix, confirma o desmenteix, hi és present, però gairebé sempre el veiem a través dels ulls dels qui l’han acompanyat. És, doncs, a cada línia d’aquesta obra. Convertit en el capità del Barcelona i en el símbol d’un futbol que ha conquerit el planeta, va voler aturar el cronòmetre. Va aturar la pilota i va mirar enrere. La pilota, com sempre, ha estat seva.
Ramón Besa i Marcos López