En cierta ocasión, hace ya mucho tiempo, vi un fantasma. Sí, un espectro, una aparición, un espíritu; podemos llamarlo como queramos, el caso es que lo vi. Ocurrió el mismo año en que el hombre llegó a la Luna y, aunque hubo momentos en los que pasé miedo, esta historia no es una novela de terror. Todo comenzó con el misterio de un objeto muy valioso que estuvo perdido durante siete décadas: Las lágrimas de Shiva.
César Mallorquí (Barcelona, 1953) va estudiar Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense. Als anys 70 va treballar com a articulista a La Codorniz i com a guionista a la Cadena SER, alhora que col·laborava amb diverses publicacions periòdiques. El 1981, va abandonar el periodisme i va començar a treballar com a redactor publicitari i productor d'espots per a una agència nord-americana. Més endavant va ser ascendit al càrrec de Director Creatiu, ja que va exercir en diverses agències de publicitat. El 1991 va abandonar la publicitat activa i va passar a dirigir el Curs de Creativitat Publicitària de l'IADE, alhora que col·laborava com a guionista de TV amb diverses productores i cadenes. A partir d'aquesta data, Cèsar Mallorquí va passar a dedicar-se plenament a la literatura. Entre els nombrosos premis que ha obtingut per les seves obres figuren el Premi Edebé el 1996 per El último trabajo del Señor Luna; el Gran Angular el 2001 per La catedral; el premi Edebé el 1999 per La cruz de El Dorado, el 2002 per Las Lágrimas de Shiva i, una altra vegada, el 2012 per La isla de Bowen, obra que va merèixer també el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil el 2013.