LLIBRE DE LES DONES (5ª ED)

Es poden comptar amb els dits d'una mà les obres literàries catalanes medievals que, com ara el "Llibre de les dones" de Jaume Roig (1402?-1478), són capaces d'atraure l'interès del lector actual amb una força tan abassegadora. Amb tot i això, l' Espill o Llibre dels consells, títols amb què també es coneix aquesta obra narrativa escrita a la segona meitat del segle XV i editada nombroses vegades d'ençà del segle XVI, fins ara resultava inaccessible al públic no especialitzat pel fet de ser escrita originàriament en vers i en un català no gens fàcil, malgrat que l'autor hi faci servir un registre ben col·loquial o potser precisament per aquest motiu. Amb una gran destresa i en forma autobiogràfica, el "Llibre de les dones" narra l'atzarosa vida del protagonista des de la seva joventut, en què la mare el treu de casa i es veu obligat a vagar i dur una vida aventurera per terres catalanes i per França, fins a la vellesa, vista sobretot a través dels diversos fracassos matrimonials (amb una donzella, amb una beata, amb una viuda i amb una monja). Considerada com un precedent de la novel·la picaresca castellana, pel seu realisme i el seu aire divertit i pintoresc, el "Llibre de les dones" constitueix, per una banda, un violent atac contra les dones, ple d'enginy i de vivesa, dintre de la més pura tradició misógina a la manera del Corbaccio de Boccaccio i de l'Arcipreste de Talavera, i, per l'altra, ofereix un autèntic fresc de la societat burgesa valenciana del segle XV.Introduïda i anotada amb rigor, aquesta acurada i fidel prosificació modernitzada del Llibre de les dones a càrrec de Jordi Tiñena posa per primera vegada a l'abast dels estudiants de segon ensenyament (BUP i FP) i del públic lector en general una de les obres més riques, divertides i representatives de la narrativa catalana del segle d'or. Amb això, i amb els fragments de l'original i una sèrie de propostes de treball, no es pretén fer altra cosa que el que la majoria de llengües de cultura han fet des de fa temps amb les obres antigues i clàssiques: facilitar-ne l'accés al seu públic natural.