El Llibre de saviesa és un text de literatura sapiencial, de sentències i màximes per al bon govern, que pretén adoctrinar, ser mirall de prínceps, a partir dels exemples de la filosofia clàssica transmesos per escriptors àrabs i convenientment passats pel sedàs de l''escolasticisme imperant al segle XIII. Jaume I compila un text sobretot a partir de l''obra d''Hunayn ibn Ish?q i la versió àrab del Pseudo- Aristòtil per a «expondre a profit de mi e d''aquells qui les volran entendre» els ensenyaments dels savis de l''antiguitat. Amb motiu del vuitè centenari del naixement de Jaume I, presentem ara una nova edició del Llibre de Saviesa -o Llibre de doctrina- amb la grafia actualitzada, però que esmena els errors de les edicions anteriors, que ajuda a comprendre la personalitat del rei i els principis que impregnaren la redacció del Llibre dels feits.
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.