En front de la visió que en la societat catalana la violència va ser el tret social més significatiu de les relacions personals, Jaume Sobrequés presenta un relat transversal en el temps –segles IX-XVIII-, que posa de manifest el caràcter pacífic i la voluntat d’entesa que regulà la vida dels ciutadans de Catalunya. El present llibre sobre el pactisme contraresta aquella visió tan negativa del capteniment bel·licós i conflictiu dels nostres avantpassats i ofereix una rigorosa informació sobre la voluntat pactista dels homes i dones del país al llarg de la història. Aquest és un llibre sobre la identitat catalana basada en pactes, convinences, concòrdies i amigables composicions, que aprofundeix en aquest aspecte del capteniment col·lectiu del poble català i de les seves institucions representatives de govern, la Generalitat, les Corts i el Consell de Cent. Una obra fonamental per aprofundir en el descabdellament de la mentalitat i acció política de Catalunya i dels seus dirigents durant molts segles d’història.
Ficha técnica
Editorial: Editorial Base (Cat)
ISBN: 9791387728304
Idioma: Catalán
Número de páginas: 440
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 10/03/2026
Año de edición: 2026
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
Base Històrica
Base Històrica
Número: 221
Alto: 23.5 cm
Ancho: 15.5 cm
Grueso: 2.6 cm
Peso: 640.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Jaume Sobrequés i Callicó
Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 1943) és catedràtic d'història de Catalunya a la UAB i president de la Societat Catalana d'Estudis Històrics (IEC). Ha estat director del Museu d'Història de Catalunya (2000-2008), senador (1977-1982) i diputat al Parlament de Catalunya (1988-1995). Va ser membre de la Comissió dels Vint, que va redactar l'Estatut d'Autonomia de del 1979). Ha dirigit la Història de Barcelona (1991-1997). És autor de: La guerra civil catalana del segle XV (1973), en col·laboració amb Santiago Sobrequés i Vidal; Catalunya i l'Estatut d'Autonomia (1976); El pactisme a Catalunya (1982); L'Estatut d'autonomia de Catalunya (1982) 4 vols. (en col·laboració amb Sebastià Riera i Viader); Antoni Rovira i Virgili. Història i pensament polític (2002); La fi del silenci. La recuperació de la Generalitat i el retorn de Tarradellas (2002); 1941. Un opositor català durant el franquisme (2005) i és coautor, amb Mercè Morales, de Manual d'autonomia (2003) i La Generalitat a l'exili (2008), i, amb Ramon Sarobe, d'Hug Roger III. Epistolari de guerra del darrer comte de Pallars. 1451-1500 (2008). Les seves darreres obres són: Estudis d'Història de Catalunya, 2 vols. (2008 i 2010); Orígenes hispanos de California (2010); i L'Estatut de la Transició. L'Estatut de Sau, 1978-1979 (2010). Amb M. Morales ha tingut cura d'editar: Jaume Vicens i Vives, Girona (2010) i Jaume Vicens i Vives. Visions sobre el seu llegat (2010).