"I ""Quaderni della guerra"" costituiscono la parte più importante degli archivi depositati da Marguerite Duras all''lmec (Institut Mémoires de l''édition contemporaine) nel 1995. Scritti tra il 1943 e il 1949, sono rimasti a lungo chiusi nei mitici ""armadi blu"" della sua casa di Neauphle-le-Chàteau; la loro pubblicazione permette l''accesso a un documento autobiografico unico e a una testimonianza preziosa sul lavoro letterario della scrittrice ai suoi inizi. Il contenuto di questi quattro quaderni eccede ampiamente il quadro della guerra, malgrado la nota apposta da Marguerite Duras sulla busta che li conteneva, ora diventata il titolo del volume. In effetti, troviamo racconti dove evoca i periodi più cruciali della sua vita, in particolare la gioventù in Indocina; abbozzi di romanzi in corso, come Una diga sul pacifico o ""Il marinaio di Gibilterra""; o il racconto all''origine de ""Il dolore"". Dieci ""altri testi"" inediti, contemporanei alla stesura dei quaderni, completano quest''immagine di un''opera nascente dove si disegna l''architettura primitiva dell''immaginario durassiano.
"
Ficha técnica
Editorial: Feltrinelli Editoriale
ISBN: 9788807017513
Idioma: Italiano
Número de páginas: 240
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 31/05/2012
Año de edición: 2008
Plaza de edición: Milano
Especificaciones del producto
Escrito por Marguerite Duras
Nascuda el 1914 a prop de Saigon (Cochinchina), filla d'una mare mestra i un pare professor de matemàtiques, Marguerite Donnadieu va ser novel·lista, guionista i directora de cinema francesa, autora de L'amant o La vida material. Es va establir definitivament a França el 1932, on va publicar la seva primera novel·la (Les Impudents), sota el pseudònim de Marguerite Duras, el 1943. Les experiències que va viure amb la seva mare a Indoxina la van inspirar per escriure la novel·la Un dic contra el Pacífic, amb la qual es va donar a conèixer per al gran públic el 1950. Durant la Segona Guerra Mundial, va col·laborar a París amb la Resistència, per la qual cosa va ser deportada a Alemanya. Va ser resistent durant la Segona Guerra Mundial, comunista fins al 1950, i va participar activament en el Maig del 68. Va desenvolupar una intensa activitat en els camps del periodisme, la novel·la, el teatre i el cinema, i va escriure i dirigir diverses pel·lícules i obres teatrals. Va escriure el guió de la cèlebre pel·lícula Hiroshima, mon amour (1958), dirigida per Alain Resnais. Va morir el 3 de març de 1996 a París. Inicialment propera a la línia existencialista de Jean-Paul Sartre i Albert Camus, després es va acostar als postulats del «nouveau roman» d'Alain Robbe-Grillet, tot i que les seves novel·les no es limiten mai al mer experimentalisme, sinó que deixen entreveure un alè intensament personal i viscut.