Columna CAT- 9788466432061
Una novel·la divertida i brillant que retrata la crisi vital de tota una generació.
En Lluís és fotoperiodista i porta mitja vida voltant pel món. Després de deu anys vivint a Àsia ha decidit tornar a establir-se a Barcelona per ser a prop de la família i tenir cura del seu pare malalt. A l’habitació d’hospital on el té ingressat hi coneix la Laia, una noia independent i alegre que treballa en una agència de publicitat però que no acaba de trobar el seu lloc al món. En Marc és pianista, està separat i viu a Filadèlfia. Per primera vegada des que va néixer el seu fill, s’embarca en una gira internacional que comença a Barcelona, on va créixer. Quan hi aterra per estar-hi unes setmanes, entra a Tinder i coneix l’Íngrid, una fotògrafa intel·ligent i activa que té claríssim que vol ser mare soltera però que no havia previst tornar-se a enamorar...
En aquesta novel·la emotiva, divertida i brillant, Andrea Rodés presenta de manera molt realista les vides de quatre personatges en crisi, cadascun a la seva manera. Històries que es van encreuant i que retraten els conflictes vitals de tota una generació.
Especificaciones del producto
Escrito por Andrea Rodés
¡Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en 20€*!
(1) comentario
(0)
(0)
(0)
(1)
(0)
1 opiniones de usuarios
Anna
10/08/2024
Tapa blanda
La idea està bé i és un tema que pot ressonar a molt gent. Però he vist moltíssims detalls incoherents que fan que sigui un llibre poc realista i per tant, no connectis tant: 1. A la sinopsis es diu que la Laia és independent...una noia de 37 anys que viu amb el pare i a qui paguen totes les factures, inclòs el menjar, independent de què? La sinopsi també diu que el Lluís porta 10 anys vivint a Àsia, al llibre diu 20. 2. Temporals...la suposada tieta estudiant de medicina, ja està jubilada al cap de quants anys? No quadra 3. Molt forçat que els dos pares que comparteixen habitació, hagin estat operar de càncer de laringe. No cal tenir el mateix diagnòstic (i més un càncer de laringe, molt poc incident) per compartir habitació... També parla que a un dels pares no li intervenen de laringe per mal diagnòstic, però després en un diàleg surt que sí. i tot això sense passar de la pàgina 51... Em sap greu però sembla que no hi hagi hagut molta revisió final, hi ha coses poc documentades, que fan despistar al lector. Però tot i així repeteixo, la idea és bona