La Claire i en Nikolài es coneixen just després que esclati la revolució
bolxevic, però la relació que començava a prendre forma queda truncada per un incident. En Nikolài, empès pels esdeveniments polítics,
s’allista a l’exèrcit blanc i aguanta els embats de la guerra civil russa
fins a la desfeta del seu bàndol i el consegüent exili forçós. Durant
deu anys la imatge de la Claire l’acompanya insistentment, fins que
els seus camins es tornen a creuar per atzar a París. En Nikolài
vetllarà durant nits senceres la Claire —que es recupera lentament
d’una malaltia— i hi mantindrà llargues converses, però aquest acostament inesperat aviat el farà advertir que ja no és possible continuar
somiant en la seva estimada. I quan prova de recompondre les peces
d’un present totalment incomprensible es troba lliurant-se al passat,
envaït pels records de la infància i la primera joventut a Rússia: la
figura del pare i de la mare, els estius al Caucas, l’ingrés a l’acadèmia
de cadets, les converses amb l’oncle Vitali, les primeres trobades amb
la Claire, les nombroses peripècies bèl·liques i el pintoresc mosaic de
companys de combat.
A través de reflexions existencials que Gazdànov posa en boca del
protagonista queda retratat tot un món interior, extremadament
íntim i sensible, que contrasta amb els fets externs i els canvis crítics
d’una època convulsa.
Una esplèndida novel·la de formació escrita amb un to tendre i
malenconiós, travessada per la presència prematura de la mort i
l’ombra allargada d’un amor inabastable.