Anton Txèkhov

La gavina (1896), L'oncle Vània (1897), Tres germanes (1902) i El jardí dels cirerers (1903) són les obres mestres indiscutibles dins la producció dramàtica d'Anton P. Txèkhov: quatre peces que van c

L'antologia més nodrida i representativa de Txékhov. 35 contes triats i prologats per Vicenç Pàgès Jordà i traduïts per Xènia DyakonovaTxékhov és el gran contista rus i un dels imprescindibles de la

Una història avorrida recull les notes d'un dels personatges més entranyables de Txékhov: el vell professor de medicina i reconegut científic Nikolai Stepànovitx, que, víctima de l'insomni, ja no és

Neska-mutil bi eta lera bat. Mendi elurtuan behera jaisten dira, abiada osoan, fiuuuu... Eta aldaparen erdian, haizearen ziztuarekin batera, xuxurla bat entzuten da: Maite zaitut, Nadia!. Benetan entzun ote ditu neskak hitz horiek? Ala irudipen hutsa izan da? Eta nork esan ote ditu: mutilak? Haizearen hotsak?...

Després d’Eugeni Oneguin, Arnau Barios ha dedicat dos anys a llegir i triar contes de contes de Txékhov. N’ha traduït vint-i-quatre. No són els relats més coneguts del mestre rus, sinó un gran viatge

Olga, Maixa i Irina viuen en una ciutat mitjana de la Rússia oriental. Fa onze anys que van abandonar Moscou, quan el seu pare va assumir el comandament d'una brigada militar. Un any després de la mo

LStepan, un jove aristocrata minat per la tisi, decideix donar sentit a la seva vida servint els seus ideals subversius. Per aixo sinfiltra com lacai a casa de lOrlov, un funcionari del regim tsarista, fill del cap de policia. LOrlov es un home intel·ligent i cultivat, pero sense cap mena de moral. La seva vida consisteix a complir amb una feina burocratica i absurda, i jugar a cartes amb els amics, tan superficials i inutils com ell mateix. I de nit satisfer les seves necessitats amb la jove i bella Zinaida, esposa dun altre funcionari, la qual anhela viure una gran historia damor...

"Tres anys" comença allà on tantes històries acaben. La Iúlia Serguéievna accepta casar-se amb el Làptev, un home ric, lleig i baixet que l'estima. Passa el temps. Ningú no és feliç del tot, ningú es

Errusiako bere garaiko gizartearen erretratu ezin finagoak egiteagatik nabarmendu zen Anton Txekhov, baina, klasiko handien marka betez, nonahiko eta noiznahiko irakurleek topatzen dituzte haren orrietan identifikatzeko moduko pertsonaiak, ezaugarriak, egoerak halako moldez non ipuingintza modernoaren aita eta maisutzat aitortzen den aho batez. Umoretsuak dira itxura batean Txekhoven istorio gehienak: gizakion makurkeriaren bizkar irri eginarazten duten ipuin jostari eta arinak; barnerago sartuz, ordea, guztiz trebea da gizon-emakumeon saminak agertzen ere, eta sentimendu sakonez salatzen ditu injustiziaren menpe sufritzen dutenen minak.

En 1904, Anton Txèkhov va estrenar aquesta obra, la darrera de la seua trajectòria. Al cap d'un segle, Manuel Molins n'ha fet una versió que manté tota la força de l'original i l'acosta alhora al lle

Amb nomes 26 anys, l’Anna Akímovna ha heretat una gran fàbrica que dona feina a milers de treballadors. Durant la celebració del Nadal, mentre puja i baixa les escales de casa seva, reflexiona sobre

Un mirall de lunivers txekhovia i de la societat russa.El doctor Ragin, un home que valora extremadament la intelligencia i lhonestedat, pero a qui falta caracter per construir una vida intelligent i honesta al seu voltant, i la confiança de tenir-hi el dret, dirigeix un decadent hospital psiquiatric en una obscura provincia russa. Al pavello num. 6 daquesta institucio hi ha ingressat en Gromov, un jove que crida latencio del metge. Un dia el doctor Ragin comença a parlar amb en Gromov, que li causa una gran impressio. Les converses entre ells es tornaran un costum per a en Ragin, que a poc a poc, influit per aquest lligam, canviara fins al punt que el cercle vicios de la bogeria se li acostara molt mes del que podia imaginar. Amb els canvis arribaran les preguntes, cada cop mes radicals: si el pavello es el lloc de la bogeria i la mort, el que hi ha a fora es el de la rao i la vida? No sembla ser aixi. Llavors, on son els limits entre un lloc i laltre? On es pot viure, en el sentit mes ple del terme, relacionar-se amb els altres, amb el mon, deixar-se anar amb el profund flux de la vida? El pavello num. 6, a mes de denunciar el sistema sanitari rus, les condicions de vida dels malalts i la corrupcio dels seus vigilants, es tambe una peculiar i aguda reflexio sobre el paper dels intellectuals...

«No acabava d’entendre on anava ni per què, seia al pescant i s’arrapava al braç del Deniska amb por de caure, mentre anava fent botets com una tetera al foc». L’estepa va convertir Anton Txékhov en