Anton Txèkhov

Després d'Eugeni Oneguin, Arnau Barios ha dedicat dos anys a llegir i triar contes de contes de Txékhov. N'ha traduït vint-i-quatre. No són els relats més coneguts del mestre rus, sinó un gran viatge per tota la seva obra. És la primera antologia fornida que es publica de Txékhov en catala i sera un dels llibres importants de l'any: Barios torna a fer una magia cristal·lina.Tothom té dret a l'existència en aquests 24 contes: els pastors de l'estepa, els mariners a alta mar, els pedants, la canalla que rep, les noies que pressenten la felicitat, els amants que comencen o acaben, el metge i la seva passió de salvar… I la llum, i l'hivern, i un dia que passa, i la vida sencera que ja ha passat.Txékhov va deixar escrit en una carta: "El meu credo són el cos huma, la salut, la intel·ligència, el talent, la inspiració, l'amor i la més absoluta de les llibertats: la d'haver-se alliberat de qualsevol manifestació de força i d'engany."

Neska-mutil bi eta lera bat. Mendi elurtuan behera jaisten dira, abiada osoan, fiuuuu... Eta aldaparen erdian, haizearen ziztuarekin batera, xuxurla bat entzuten da: Maite zaitut, Nadia!. Benetan entzun ote ditu neskak hitz horiek? Ala irudipen hutsa izan da? Eta nork esan ote ditu: mutilak? Haizearen hotsak?...

Una història avorrida recull les notes d'un dels personatges més entranyables de Txékhov: el vell professor de medicina i reconegut científic Nikolai Stepànovitx, que, víctima de l'insomni, j

Errusiako bere garaiko gizartearen erretratu ezin finagoak egiteagatik nabarmendu zen Anton Txekhov, baina, klasiko handien marka betez, nonahiko eta noiznahiko irakurleek topatzen dituzte haren orrietan identifikatzeko moduko pertsonaiak, ezaugarriak, egoerak halako moldez non ipuingintza modernoaren aita eta maisutzat aitortzen den aho batez. Umoretsuak dira itxura batean Txekhoven istorio gehienak: gizakion makurkeriaren bizkar irri eginarazten duten ipuin jostari eta arinak; barnerago sartuz, ordea, guztiz trebea da gizon-emakumeon saminak agertzen ere, eta sentimendu sakonez salatzen ditu injustiziaren menpe sufritzen dutenen minak.

En 1904, Anton Txèkhov va estrenar aquesta obra, la darrera de la seua trajectòria. Al cap d'un segle, Manuel Molins n'ha fet una versió que manté tota la força de l'original i l'acos

Un mirall de lunivers txekhovia i de la societat russa.El doctor Ragin, un home que valora extremadament la intelligencia i lhonestedat, pero a qui falta caracter per construir una vida intelligent i honesta al seu voltant, i la confiança de tenir-hi el dret, dirigeix un decadent hospital psiquiatric en una obscura provincia russa. Al pavello num. 6 daquesta institucio hi ha ingressat en Gromov, un jove que crida latencio del metge. Un dia el doctor Ragin comença a parlar amb en Gromov, que li causa una gran impressio. Les converses entre ells es tornaran un costum per a en Ragin, que a poc a poc, influit per aquest lligam, canviara fins al punt que el cercle vicios de la bogeria se li acostara molt mes del que podia imaginar. Amb els canvis arribaran les preguntes, cada cop mes radicals: si el pavello es el lloc de la bogeria i la mort, el que hi ha a fora es el de la rao i la vida? No sembla ser aixi. Llavors, on son els limits entre un lloc i laltre? On es pot viure, en el sentit mes ple del terme, relacionar-se amb els altres, amb el mon, deixar-se anar amb el profund flux de la vida? El pavello num. 6, a mes de denunciar el sistema sanitari rus, les condicions de vida dels malalts i la corrupcio dels seus vigilants, es tambe una peculiar i aguda reflexio sobre el paper dels intellectuals...

L’Stepan, un jove aristocrata minat per la tisi, decideix donar sentit a la seva vida servint els seus ideals subversius. Per aixo s’infiltra com lacai a casa de l’Orlov, un funcionari del regim tsarista, fill del cap de policia. L’Orlov es un home intel·ligent i cultivat, pero sense cap mena de moral. La seva vida consisteix a complir amb una feina burocratica i absurda, i jugar a cartes amb els amics, tan superficials i inutils com ell mateix. I de nit satisfer les seves necessitats amb la jove i bella Zinaida, esposa d’un altre funcionari, la qual anhela viure una gran historia d’amor...

Amb només 26 anys, Anna Akímovna ha heretat una enorme fàbrica que dona feina a milers de treballadors. Durant el dia de Nadal, mentre puja i baixa les escales del gran edifici, reflexiona sobre el f

La gavina (1896), L'oncle Vània (1897), Tres germanes (1902) i El jardí dels cirerers (1903) són les obres mestres indiscutibles dins la producció dramàtica d'Anton P. Txekhov: quatre peces que van c

"Tres anys" comença allà on tantes històries acaben. La Iúlia Serguéievna accepta casar-se amb el Làptev, un home ric, lleig i baixet que l'estima. Passa el temps. Ningú no és feliç del tot, ningú es

L'antologia més nodrida i representativa de Txékhov. 35 contes triats i prologats per Vicenç Pàgès Jordà i traduïts per Xènia DyakonovaTxékhov és el gran contista rus i un dels imprescindibles de la