ANTONI FERRAN

Aquests últims anys s'ha disparat a Catalunya el que podem anomenar la cultura del no, que pot traduir-se de diverses maneres: des del no egoista dels qui defensen el propi territori i els seus recursos per interes personal, tot ignorant l'interes comu, fins als qui defensen el no com un esclat de democracia de base per arribar a una mes alta equitat ambiental, territorial i fins social. Pero els conflictes ambientals i territorials generats per un seguit d'obres d'infraestructura (autovies, autopis tes, tren d'alta velocitat, parcs eolics, poligons industrials, ports esportius, camps de golf, abocadors, incineradores, etc.) poden respondre a altres tipus de negatives, que tenen a veure amb la defensa de la qualitat i les condicions del lloc on viue n les col·lectivitats, amb la desconfiança en la capacitat de les institucions i partits d'expressar la voluntat ciutadana i tambe amb les mancances de les politiques territorials aplicades des de l'administracio, sovint mal dissenyades i mal explicades. Totes aquestes questions van ser tractades i debatudes en les jornades de reflexio i debat, celebrades a la Universitat de Vic els dies 21 i 22 de novembre de 2006, les actes de les quals constitueixen el present volum.