Carles Rahola Llorens (Cadaqués, 28 de junio de 18812 - Gerona, 15 de marzo de 1939) fue un periodista, escritor, historiador y político gerundense. Familiar de los políticos Josep Rahola de Espona y Frederic Rahola de Espona, de la periodista y política Pilar Rahola y de Pedro Rahola, ministro de la Segunda República.
Recibe novedades de CARLES RAHOLA directamente en tu email
Carles Rahola va néixer a Cadaqués el 29 de juny de 1881 i va morir assassinat pel règim franquista a la tàpia del cementiri de Girona el 15 de març de 1939, abans de complir els 58 anys, tot just un mes i onze dies després de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Durant més de trenta anys del segle xx, Rahola va ser, sens dubte, un dels intel·lectuals gironins i catalans de referència, tant per la seva obra com per la seva vida. Després ho ha estat també per la seva mort. Rahola va defensar sempre els valors de la civilitat, del respecte, de la tolerància. És molt oportú, doncs, oferir en un sol volum dues de les seves obres més significatives i més clàssiques: el Breviari de ciutadania (1933) i l'opuscle La pena de mort a Girona (segles xviii i xix) (1934). Per a Rahola, civilitat i cultura eren dues expressions per a una mateixa realitat. L'estudi preliminar d'aquest volum ressegueix el procés intel·lectual que va portar Carles Rahola fins a la formulació més madura del seu pensament.
Contra linvasor és el primer recull que sha publicat fins al moment dels articles que el periodista gironí Carles Rahola va publicar al diari de la seva família, LAutonomista, dideologia republicano-federal. Uns articles escrits entre 1900 i 1938 pero que conserven tota la seva vigencia, en els quals Rahola donava la seva visio sobre moltes questions, com la manca dinfraestructures i lendarreriment economic, lanalfabetisme o les corrides de braus, etc. Per mitja daquests textos Rahola va pretendre denunciar tota mena dinjusticies socials. Son uns articles plens de vida pels quals moriria afusellat lany 1939.