El prolífic dramaturg venecià Carlo Goldoni va ser el renovador del teatre italià al segle XVIII. Va viure una joventut atzarosa, escapant de marits gelosos i intentant viure del teatre. Entre les seves obres més conegudes a Catalunya hi ha Mirandolina i Un dels últims vespres de carnaval, tot i que al llarg del temps n'hi ha hagut moltes més traduïdes i representades als escenaris catalans. Un cop la seva reputació i fama van quedar establertes va patir els atacs d'autors rivals fins al punt de decidir marxar a viure a París on, després que li retiressin la pensió que l'estat li havia concedida, va morir en la pobresa. A les seves obres, on sempre assistim a conèixer els personatges en relació els uns amb els altres, interactuant socialment, sovint gaudim del desprestigi dels nobles pretensiosos i de la poesia que és capaç de crear amb la parla de la gent del poble.
Recibe novedades de CARLO GOLDONI directamente en tu email
La figura de l'avar ha estat objecte d'atenció literària des del començament de la tradició occidental. Molts personatges l'han encarnat: Euclió a l'obra de Plaute o Arpagó a la de Molière però, a to
Drama Classics: The Worlds Great Plays at a Great Little PriceA classic Italian comedy that remains blisteringly hilarious and relevant, over two hundred and fifty years after it was written.Disguising herself as her dead brother, Beatrice travels to Venice to find Florindo, the man responsible for his death. However, her servant, Truffaldino, enters into the pay of Florindo, and struggles to keep his two lives and masters separate.Carlo Goldonis play The Servant of Two Masters (Il servitore di due padroni) was written in the 1740s, though later revised by its author. It draws on the tradition of Italian commedia dellarte.This English version in the Nick Hern Books Drama Classics series is translated by Stephen Mulrine.
Mirandolina" ...Me gusta el asado pero me molesta el humo. Si me hubiera casado con todos los que me han dicho que me querían ¡oh, tendría sin duda muchos maridos! Todos los que llegan a esta posada se enamoran de mí, todos hacen el oso y muchos, muchos, incluso ofrecen casarse conmigo... ("La Posadera", Acto I, esc. IX)
Rappresentate per la prima volta al Teatro San Luca di Venezia nella stagione autunnale del 1761, le tre commedie che compongono questa trilogia ("Le smanie per la villeggiatura", "Le avventure della villeggiatura" e "Il ritorno dalla villeggiatura") costituiscono un alto esempio di satira di costume che appunta i suoi strali contro la superficiale moda del villeggiare. La fine orchestrazione del dialogo e i graduali trapassi delle situazioni nel fraseggio dei caratteri fanno della Trilogia una notevole testimonianza di quella lingua viva e conversevole che sempre caratterizzo l'opera di Carlo Goldoni.