Emmanuel Dongala

En el Congo actual, Johnny, de dieciséis años, vestido con su pantalón de camuflaje y su camiseta incrustada con pedazos de cristal, armado hasta los dientes y poseído por el perro malo en el quequiere convertirse, roba, viola, desvalija y derriba todo lo que se pone en su camino. La joven Laokolé, llevando a su madre con las piernas amputadas en un bamboleante carretón, intentandoinventarse el radiante porvenir que su brillante escolaridad le prometía, se esfuerza por huir de su ciudad, entregada a las milicias de niños soldados. Bajo las ventanas de las embajadas, de las ONG, del Alto Comisariado para los Refugiados, y ante los ojos de las televisiones occidentales, unos adolescentes alimentados con imágenes hollywoodienses e información disfrazada, juegan a la guerra y se matan entre sí por un receptor de radio, un cesto de fruta o un comentario sin importancia.En esta novela, Emmanuel Dongala muestra con fuerza cómo, en un África asolada por absurdas guerras, un pueblo intenta, a pesar de todo, sobrevivir y salvaguardar su parte de humanidad.

Véritable saga au c?ur de la colonisation, Le Feu des origines se propage de la brousse à la ville, sur les traces d''un héros en révolte, Mandala Mankunku. De sa naissance merveilleuse à ses dernièr

Premier roman d''Emmanuel Dongala, Premier roman d''Emmanuel Dongala, Un fusil dans la main, un poème dans la poche est le récit des Indépendances de l''Afrique, à travers le personnage de Mayéla dia

El Congo, ara mateix. En Johnny, un noi de setze anys, equipat amb el seu uniforme i la seva samarreta amb esquerdills de vidre enganxats, armat fins a les dents, posseït pel gos rabiós en què es vol convertir, roba, viola, saqueja i mata tot el que troba al davant. La Laokolé, una noia de setze anys, empenyent un carretó atrotinat on porta la seva mare mutilada, maldant per forjar-se el futur prometedor que la seva escolaritat brillant li augurava, fa tots els possibles per fugir de la ciutat on viu, que es troba a la mercè de les milícies dels nens soldats. Davant de les finestres de les embaixades, de les ONG, de l'Alta Comissaria pels Refugiats, i davant de la mirada de les televisions occidentals, uns adolescents influïts per la imatgeria hollywoodiana i per una informació tergiversada juguen a la guerra: les milícies combaten un enemic que han batejat amb el nom de "txetxens", i els seus caps, molt estrictes amb els seus codis d'honor, es fan dir "Rambo" o "Giap" i es maten entre ells per un aparell de ràdio, un cistell de fruita o una mala paraula. En aquesta novel·la, que té com a protagonista uns adolescents d'infància estroncada, Dongala mostra amb força com, en una Àfrica assolada per unes guerres absurdes, un poble intenta, malgrat tot, sobreviure i salvaguardar la seva part d'humanitat.